Dragon Boy

Editorial: Edebé

Any d’edició: 2017

Sinopsis: Aquesta és la història d'en Max. De fet, és molt més que això, és el diari d'en Max. Un diari que et sorprendrà i et farà riure, però amb el que, a més a més, descobriràs què és el coratge.

També pots posar-te una capa i jugar a tenir superpoders. Però jo sé quins són els veritables superpoders: l’amistat, la intel•ligència, la imaginació, la diversitat. Vosaltres sou superpoders!

ressenya

Si us van agradar llibres com “Wonder” (R.J. Palacio) o “El diari del Greg” (Jeff Kinney) i a més sentiu una gran passió pels còmics i els superherois, estic convençuda que Dragon Boy us farà passar una molt bona estona.

En Max ha decidit començar a escriure un dietari, encara que no sàpiga molt bé què posar-hi. Mica en mica anirem coneixent la seva realitat: la seva família (que se l’estima molt), els companys de classe (que li fan la vida impossible) el seu físic... I l’enigmàtic superheroi que un dia descobrirà per casualitat i l’acompanyarà durant tot el curs!

El llibre està ple de petits misteris (alguns me’ls he imaginat, però d’altres no!) i és molt àgil de llegir. En Max sempre va al gra quan escriu i no té pèls a la llengua (encara que intenta contenir-se una mica per si alguna vegada la policia arriba a llegir el seu quadern secret!). A més, el text es va intercalant amb les vinyetes del còmic de Dragon Boy, i és ple de dibuixets i lletres de diferents mides.

El que més m’ha agradat ha sigut que, encara que el missatge principal del llibre gira al voltant del coratge, tracta molts més temes! Com ara la importància de fer costat a la família, perseguir els teus somnis, el valor de la sinceritat, de ser un veritable amic, i el procés de descobrir els superpoders que no sabies que ja tenies!

Diria que els meus personatges preferits han sigut alguns dels membres de la família del Max: la seva germana Domi (perquè evidentment és la més guai de l’univers!) i també la seva mare i el seu pare, perquè sempre l’animen a provar-ho tot i a no rendir-se malgrat les seves discapacitats. Ah! I la senyoreta Ferri, perquè a banda de ser l’única docent del centre que no es mereix un calbot, també és capaç de veure tot el potencial d’en Max!

Que potser el final del llibre és una mica increïble? Potser sí, però és realment bonic, i em recorda a allò que deia la R. J. Palacio... “Tothom hauria de rebre una ovació amb tot el públic dempeus almenys una vegada a la vida, perquè tots vencerem el món”

I parlant de cites d’altres llibres... sabíeu que la frase principal sobre el coratge que aprèn el Max, és de “Matar un rossinyol” de Harper Lee? És un d’aquells clàssics que no m’he acabat de decidir a llegir, i potser gràcies a Dragon Boy reuniré el coratge per fer-ho...

“Tenir coratge significa guanyar, fins i tot abans de començar, i començar igualment i arribar fins al final passi el que passi!”

Mx

Aquí podeu veure el final del concert de Jovanotti on va dir la seva frase sobre els superpoders!