Títol: Les aventures d’Ulisses
Autor: Carles Riba
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Edicions Cal·lígraf
Any d’edició: 2019
Sinopsis: En "Les aventures d’Ulisses", el lector d’avui reviurà les vicissituds de l’heroi grec —el cant de les sirenes; la terra dels ciclops; Circe la fetillera; l’illa de Calipso; etc.— a través de la prosa clara i poètica de Carles Riba i de les imatges creades per l’il·lustrador Dani Torrent Riba, renét del poeta, que, amb dibuixos sobris i alhora fantasiosos, transporten el lector a la trepidant història de les aventures que va viure Ulisses a causa de les disputes dels déus, abans no va arribar a la desitjada Ítaca, on la pacient Penèlope l’esperava lluitant per contenir l’assetjament cada cop més agosarat dels pretendents.
ressenya
Edicions Cal·lígraf ha publicat recentment un resum de l’Odissea d’Homer, escrit ni més ni menys que per Carles Riba, qui en va ser traductor al català. Aquest resum, fruït d’un encàrrec de l’editorial Muntañola, resulta que fou publicat en castellà l’any 1922, però com que l’editorial va fer fallida poc després, el text va restar inèdit en català... fins ara!
En primer lloc, haig de dir que em sembla una edició impactant, tant per fora com per dins. Té una mida còmode, tapa dura, una portada que crida l’atenció, i 22 il·lustracions a tota pàgina, a més d’altres més menudes que adornen els finals dels capítols. Ras i curt: és un d’aquells llibres que fa patxoca tenir al prestatge! Potser l’estil de Dani Torrent és massa llòbrec pel meu gust, però s’ha de reconèixer que és diferent i valent, doncs tan sols utilitza una paleta de tres colors.
Il·lustracions de Dani Torrent
Ressenyat l’exterior, val a dir que l’interior també és fantàstic... S’agraeix moltíssim l’acurat resum que en fa Riba de l’obra d’Homer, perquè en cap moment es perd l’èpica, ni la qualitat literària. Quan el llegeixes sembla ben bé que estiguis escoltant una llegenda al voltant del foc, o a la plaça d’un poble entre la multitud...
Riba ressalta els diàlegs més importants, i malgrat la gran quantitat de personatges que hi apareixen, no resulta difícil seguir el fil de la història. A més, aconsegueix que la trama sigui tremendament àgil alhora que manté un vocabulari ric i culte. Tan sols tinc un petit dubte... com és que en aquest relat Riba no esmenta els noms dels déus grecs, sinó els dels seus equivalents romans?
Pel que fa a la història... s’ha de reconèixer que és agraïda, perquè, a diferència de moltes altres llegendes i històries gregues i romanes, aquesta té un final feliç. L’Ulisses (o Odisseu) passarà molts infortunis, però s’assegurarà una vellesa feliç junt amb la seva família. Això sí, bona part de les desgràcies que li passen són per culpa de la seva arrogància i irresponsabilitat. Sembla que una de les moralitats de la història sigui que la curiositat és dolenta (doncs cada vegada que Ulisses va a investigar es troba algun problema) però de vegades sembla que aquest heroi vagi amb el lliri a la mà!
Sigui com sigui, sempre he pensat que la veritable heroïna de la història és la Penèlope, doncs durant vint anys llargs farà el que bonament podrà per conservar la memòria del seu marit i tirar endavant la seva família i el seu poble. I pensar que durant el viatge l’Ulisses gaudirà de banquets, festes i bona companyia? (perquè encara que aquesta versió hi passa de puntetes, n’hi ha d’altres que atribueixen fills d’Ulisses a Circe i Calipso)
Per acabar, penso que “Les aventures d’Ulisses” seria una obra molt interessat de treballar als instituts (encara que la recomano per a qualsevol edat!). Si l’objectiu era crear una versió divulgativa i que estigués a l’abast de tots els públics, Riba el va assolir amb escreix... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment