BCNegra al Mercat de Sant Antoni - 1a part

9.02.20 El riure característic d’Anna Maria Villalonga ressonava pel fossat del Mercat de Sant Antoni, i això només podia voler dir una cosa... L’últim dia del festival BCNegra estava a punt de començar. Els seients es van anar omplint, i fins i tot arribà un bus carregat d’espectadors ben matiners de Lleida. No es perdrien les taules rodones del matí (igual que jo!) començant per la que moderava Villalonga (escriptora, professora de literatura a la UB i directora del festival Tiana Negra).

 

Tot donant-nos la benvinguda, Carlos Zanón (comissari de BCNegra) explicava que el Mercat de Sant Antoni sempre ha estat molt relacionat amb els llibres. De fet, sempre ha sigut com una “illa del tresor” on trobaves nous títols cada diumenge, i és per això que «és fantàstic que el festival acabi aquí», afirmava.

 

A Villalonga també li venien records d’infantesa, per no mencionar que el mític escriptor Manuel de Pedrolo no es perdia cap diumenge de mercat.

 

«D’on sorgeixen les vostres novel·les?» va voler saber en primer lloc Villalonga. A Gabriel Magalhães, li inquietava pensar que al llarg de la història la humanitat normalment no coneix els grans crims de la seva època, sinó els del passat. 

 


Títol de la taula rodona: Sant Antoni

 

Antecedents dels sospitosos: Teresa Solana, coneguda per la sàtira amb la qual amara les seves novel·les negres. Guanyadora del premi Crims de Tinta (2010), l’última obra que ha publicat és Octubre (2019)

 

Susana Hernández, periodista barcelonina, ha estudiat investigació privada i psicologia. És la creadora de Santana, una agent de policia lesbiana. Darrerament ha publicat Los miércoles salvajes (2019) i Mai més (2020)

 

Sebatià Bennasar, periodista, escriptor, traductor i crític literari nascut a Mallorca. Ha impulsat iniciatives relacionades amb el gènere negre i ha escrit poesia, relats curts i novel·les com Un altre dia antic (2019)

 

Gabriel Magalhães, escriptor i assagista portuguès, col·laborador de La Vanguardia, és catedràtic de Filologia Hispànica i Portuguesa. Ha publicat Restaurant caníbal (2010), una mostra d’humor negre especialment inquietant.



D'esquerra a dreta: Anna Mª Villalonga, Gabriel Magalhaes, Sebastià Bennasar, Susana Hernández i Teresa Solana
D'esquerra a dreta: Anna Mª Villalonga, Gabriel Magalhaes, Sebastià Bennasar, Susana Hernández i Teresa Solana

«No ens adonem dels horrors, com la gent que victorejava els gladiadors o anava a veure com cremaven bruixes. La meva idea era treballar l’horror amb personatges tendres i simpàtics que es troben enmig d’això.» Restaurant caníbal, traduït per fi al català, conté grans dosis d’humor, i molts vòmits.

 

L’obra de Susana Hernández, en canvi, és molt més fosca. «”Mai més” és una denúncia a allò que vivim», explicava. Una denúncia als criminals que estan arrabassant les cases de la gent per construir-hi narcopisos, ja no només al Raval. «Està passant i complica la vida als joves que viuen aquí.»

 

Sebastià Bennasar va confessar que “Un altre dia antic” sorgeix d’un restaurant xinès il·legal a Lisboa.  Allà va conversar amb un policia que feia els ulls grossos, i descobrí la història del “Jack l’Esbudellador” portuguès. Tenia clar que algun dia la faria servir.

 

Teresa Solana explicà que a “Octubre” l’escenari són els fets que van tenir lloc a Catalunya del 20 de setembre a l’1 d’octubre de 2017, però que no en són els protagonistes. L’ambient d’aquells dies la va marcar, i va decidir que els seus personatges haurien d’investigar un crim inesperat enmig d’aquesta situació convulsa, allunyant-se de l’humor que la caracteritza.

 

Durant el transcurs de la taula rodona també es va parlar de l’evolució de la novel·la negra. «Hem passat de personatges solitaris, o detectius de gran intel·ligència,  a una colla de famílies més convencionals» explicava Solana, i Bennasar també aprofità per reivindicar la vàlua dels autors de novel·la negra autòctons.

 


Títol de la taula rodona: Gorg

 

Antecedents dels sospitosos: Jordi Sierra i Fabra. Dirigí publicacions musicals abans de dedicar-se plenament a la literatura i conrear gèneres que van de la novel·la juvenil a la ciència-ficció o el gènere negre. El 2018 va publicar Morbo.

 

Màrius Serra, escriptor, periodista, traductor i un amant dels enigmes com els que planteja a Jugar-s’hi la vida (2019).

 

Marc Pastor, criminòleg i escriptor de novel·la negra que aquest any 2019 ens ha fet tremolar amb una novel·la urbana i trencadora titulada Els àngels em miren.


 

A continuació, quan tot just començàvem a notar els efectes de congelació d'un dia humit, un quartet ben dinàmic ens va fer oblidar els símptomes.

 

Miqui Otero (escriptor i professor de periodisme i literatura), va engegar la taula rodona explicant una anècdota (o potser llegenda) sobre Sir Arthur Conan Doyle. Diuen que, com a part d’un experiment, havia enviat un telegrama a dotze amics seus únicament amb les paraules: “S’ha descobert tot. Fuig”. Quan anà a l’estació, va veure desfilar tots els seus companys, delerosos de marxar. «Tots tenim secrets... però quins són els que amaguen els protagonistes de les vostres novel·les?» preguntà el moderador.

 

En el cas de Marc Pastor, el seu protagonista (Abraham Corvo) fa servir màgia negra per resoldre els crims, doncs té un esperit paràsit caníbal que li atorga poder sobre la sang dels altres (déu-n’hi-do!) 

 


D'esquerra a dreta: Miqui Otera, Marc Pastor, Màrius Serra i Jordi Sierra i Fabra
D'esquerra a dreta: Miqui Otera, Marc Pastor, Màrius Serra i Jordi Sierra i Fabra

Màrius Serra afirmà que l’Oriol Comas i Coma en té pocs, perquè és una persona de carn i ossos i tot el que surt a la novel·la és real. «Fa dècades que ens coneixem i sempre vaig pensar que era un personatge!»

 

El comissari Mascarell és força transparent. Segons Jordi Sierra i Fabra, l’únic que amaga és la seva ètica, a deferència d’altres policies de l’època on viu. A més, la gent cada vegada li diu més que s’assembla a ell mateix!

 

La conversa, molt entretinguda, va girar al voltant de les seves respectives estratègies literàries. Mentre que per a Màrius Serra i Marc Pastor és important comptar amb unes normes de joc, Sierra i Fabra prefereix anar per lliure. Això sí, tots estan d’acord en la importància de la coherència: Sierra i Fabra pot dedicar un any per cada una de les novel·les de l’inspector Mascarell, per tal que els fets històrics encaixin perfectament amb la trama.

 

D’altra banda, Màrius Serra també aprofità per reivindicar la necessitat de separar el joc i apostes. «Les ludopaties s’han socialitzat i tot això enterboleix la vista que tenim del joc». De fet, segons Pastor «escriure és un joc de taula amb els daus incorporats»

 

Ah! «I quina és la clau per atrapar els joves?» va voler saber Miqui Otero. Segons Fabra, l’empatia i l’agilitat. “Jo no vull seguir modes, creo tendències”

 

Mx


Write a comment

Comments: 0