9.02.20 «És massa fàcil fer que la personalitat d’un personatge sigui blanc o negre» explicava Craig Russell durant la taula rodona “Sagrada Família”. L’escriptor escocès protagonitzava el tercer debat del dia junt a Rosa Ribas i Berna González Harbour.
Rusell continuava: «De fet, tots tenim un monstre a dins, igual que els virus, però dependent del nostre sistema immunològic hi ha persones que són propenses a acabar desenvolupant-lo.»
Ribas li donà la raó: «M’apassiona això, pensar que tots tenim debilitats, llocs per on és més probable que ens trenquem»
La moderadora, Laura Fernàndez (escriptora i crítica literària i musical) va voler reivindicar la novel·la negra com un estudi de la naturalesa humana, una via per entendre el mal, a banda de criticar la nostra societat.
Títol de la taula rodona: Sagrada Família
Antecedents dels sospitosos: Rosa Ribas no només és la creadora de la comissària Cornelia Weber-Tejedor, sinó també del detectiu Mateo Hernández i la seva família, protagonistes d’Un afer massa familiar (2019).
Berna González Harbour, periodista i escriptora, és autora d’un seguit de novel·les protagonitzades per la comissària María Ruiz, entre les quals El sueño de la razón (2019).
Craig Russell és un novel·lista escocès que també ha estat policia. Ha escrit sèries detectivesques ambientades a Hamburg i al Glasgow dels anys cinquanta, però l’última, El aspecto del diablo, passa a Txecoslovàquia el 1935.
Segons Berna González, tota novel·la negra gira al voltant d’un abusador i un abusat, ja sigui a nivell econòmic, físic... «Després de la segona guerra mundial, la novel·la negra va passar del món irreal dels trencaclosques a mostrar la realitat més fosca de la humanitat»
Rosa Ribas hi estava d’acord: «Els autors de novel·la negra investiguem en quin punt som capaços de fer això i convertir-nos en abusadors. Intentem aportar una mica de llum a la negror dels “dolents”» De fet, Rusell puntualitzà que la Segona Guerra Mundial ens mostrà que la gent normal també era capaç de fer coses extraordinàriament horribles.
«Si hi ha un auge de novel·la negra, és perquè vivim un període de incertesa» va concloure Berna González «igual que després de la Lleia Seca, o les postguerres». Rosa Ribas coincidí amb ella: «El gènere s’ha normalitzat i hi ha novel·la negra de tota mena: tenim molta llibertat creativa, però molta incertesa.»
Per últim, després d’escoltar una entranyable conversa entre els llibreters Xavi Vidal, Pablo Fernàndez Sopuerta i Mercedes Corbillón (els quals ens van recomanar obres de Francisco González Ledesma, Arantza Portabales, Pedro Feijoo, Rosa Ribas, Domingo Villar i Terenci Moix entre d’altres) va arribar una històrica taula rodona. Què menys per tancar l’edició 2020 del festival?
Tota una llegenda del gènere negre a França i un dels grans de les lletres castellanes protagonitzen l’última taula de BCNegra. Dominique Manotti ens presenta a Oro negro una novel·la protagonitzada pel ja conegut Théo Daquin, que ha d’investigar l’assassinat d’un home d’edat avançada. No és cap avi indefens sinó el patriarca d’un clan que controla el tràfic de drogues a... La Mina? No, a la Marsella del 1973. L’escoltarem debatre sobre crims i negror amb un autor que vam conèixer barrejant ficció i fets reals de la Guerra Civil i que, ara, ens presenta un jove investigador i lector empedreït, Melchor Marín, investigant el cruel assassinat dels propietaris d’una empresa d’edició gràfica.
Javier Cercas (guanyador del Premi Planeta 2019) i Dominique Manotti (considerada la gran dama de la novel·la francesa actual) van conversar amb l’escriptor i periodista Álbaro Colomer.
Ambdós autors van explicar el procés de creació de les seves darreres obres. Cercas confessà que la Terra Alta, un lloc oblidat, li havia semblat un lloc meravellós per ambientar la seva primera novel·la negra, i Manotti ens parlà del cas de la French Conection, que va destapar l'estreta relació entre els polítics i la màfia de Marsella. Després de llegir “Oro negro” un policia marsellès fins i tot li va preguntar d’on havia tret les seves fonts! Però Manotti senzillament havia lligat caps. Em quedo sobretot amb la seva cita: “El crim és un engranatge més de la societat pel qual sempre es troben substituts”
D'esquerra a dreta: Álvaro Colomer, Dominique Manotti i Javier Cercas
Només em queda felicitar als organitzadors de la BCNegra! Que per molts anys seguiu ennegrint la ciutat i il·luminant els ulls dels lectors.
Mx
Write a comment