Títol: La por que no s’acaba mai
Autora: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Jollibre
Any de reedició: 2016
Sinopsis: Joel veu com, a poc a poc, alguns dels seus companys de classe comencen a amargar-li la vida. Atrapat en una por abismal, només pensa a fugir de les situacions compromeses i se sent incapaç de demanar ajuda a ningú.
Una novel·la tendra i plena d’emoció que t’acostarà a un problema, malauradament tan d’actualitat, com és ara el de l’assetjament escolar.
ressenya
La por que no s’acaba mai... Quin títol més xocant per una novel·la que ho té tot: personatges entranyables, estil variat, trama realista...
p.105 «Tenim de tot, quan hi ha tanta i tanta gent que no té res, i ens dediquem a fer l’imbècil cada dia de cada setmana de cada mes de cada any.»
Però comencem pel principi! El segell editorial Jollibre ha engegat una campanya contra l’assetjament escolar: consideren que la literatura infantil i juvenil és una eina idònia per eradicar el bullying. A la seva web trobareu recomanacions literàries per tractar la intolerància i la falta d’empatia, a més pòsters i eines docents que s’aniran actualitzant.
“La por que no s’acaba mai” de Dolors Garcia i Cornellà ha sigut un dels llibres seleccionats per visibilitzar la campanya, doncs narra una història d’assetjament que anirà evolucionant fins a convertir-se en un infern. Va guanyar el premi 10 de Literatura Infantil i Juvenil 2005, però malauradament segueix essent igual d’actual.
p.10 «Corre! Ja hi ets.
Ja hi ets, sí. I ara, què? Saps que la por no s’acaba mai. La por de callar. La por de parlar. La por de plorar. La por de riure. La por de respirar. La por de viure. La por de tot.»
Garcia i Cornellà aconsegueix posar-nos a la pell del protagonista tan si hem sigut víctimes d’assetjament o no, i ens fa sentir aquesta por que no s’acaba mai. Per entendre molt millor la situació d’en Joel (el protagonista) descobrirem diferents narradors... companys d’institut, un parell de vellets que sempre seuen davant de l’institut, una agent de tràfic, una professora... A més, la història va intercalant records del Joel amb pàgines d’un diari personal, correus electrònics, missatges de xat, posts en un blog i els seus comentaris...
De fet, diria que aquesta ha sigut una de les meves parts preferides. Als comentaris de blog, persones anònimes molt diverses compartiran la seva experiència amb l’assetjament: des d’aquelles que el van patir, fins a les que no ho consideren un problema.
p.93 «La por que havia descobert als ulls del Joel la desvetllava de mala manera. I l’emprenyava. Perquè sabia que havia de fer alguna cosa per tallar-la. Però, sola, no podria mai. En Masó es va oferir per ajudar-la. Ajudar-la! No era qüestió d’ajuda. Era qüestió de treballar plegats, tot el col·lectiu de professors. Perquè, si hi havia un cas, n’hi podia haver més. Tots plegats havien d’intervenir, buscar, preguntar, prevenir. Netejar. I per damunt de tot, s’havien de creure aquella por tan immensa que s’amagava als ulls del Joel.»
En aquest llibre veurem que no tothom és qui sembla ser, que de vegades descobrim aliats en les persones menys pensades i que junts tenim el poder de revertir situacions injustes. Des de la primera fins a la darrera pàgina, Dolors Garcia i Cornellà ens impacta, ens emociona, i ens fa patir.
Us dono la meva paraula de Mixa que quan acabeu de llegir aquest llibre us vindran moltes ganes de cridar ben fort per ajudar a aquells que callen per por... aquella por que no s’acaba mai, però que plegats podem fer que tingui aturador.
Mx
Write a comment
Ángela (Saturday, 31 October 2020 11:13)
No me gusta, para nada, porque de valenciano tiene poco. Es catalán.. Catalán y para entenderlo tela. Es un libro que se hace pesado de leer.
Mixa (Saturday, 31 October 2020 11:34)
Bon dia, Ángela!
Quina pena que el llibre no t'hagi agradat, a mi em va emocionar molt. I sí, la Dolors Garcia i Cornellà és una autora catalana, però m'estranya molt que, si entens el valencià, el català et resulti tan complicat de llegir, perquè, al capdavall, són la mateixa llengua.
De tota manera, t'agraeixo que hagis compartit la teva opinió... si tots tinguéssim els mateixos gustos literaris seria ben avorrit!!
Mx
Clara Navarrés (Sunday, 06 December 2020 13:36)
M’han fet llegirme aquest llibre a l’escola i he de dir que no m’ha agradat gens. A mi ja se me fa complicat llegir en valencià, en aquest cas en català, ja que a casa no parle valencià habitualment, i si a açò li sumes que el llibre està escrit amb una estructura diferent, ja que en la primera pàgina te presenten tots els noms dels capituls, està escrit en segona persona com si tu fores Joel i a més quan els personatges parlen heu fan de seguit en la mateixa linea i no van precedits del guió (-) per a saber que estan parlant, per a mi se m’ha fet molt lios.
Mixa (Monday, 07 December 2020 12:23)
Hola, Clara!
Moltes gràcies pel teu comentari. ;-) De vegades hi ha llibres que no ens fan el pes, i totes les opinions són vàlides. Al capdavall, per a gustos... colors!
T'animo a que li donis una segona oportunitat als llibres de la Dolors Garcia i Cornellà, perquè ha escrit obres molt variades. Jo et recomano "Diumenge al matí, al peu del salze" o "Serena".
Mx
Pablo (Tuesday, 29 December 2020 12:45)
M'ha agrada't molt , l'idioma no m'ha resultat un problema , lo que si hem preocupa es que no se ni quin génere literari ni el génere temàtic ni la colecció ni la franja d'edat , ja que estic fent un treball sobre aquest llibre i no ho trobe, gràcies.
Mixa (Tuesday, 29 December 2020 13:07)
Hola Pablo! M'alegra que t'hagi agradat :-D Doncs jo diria que és una novel·la juvenil de no ficció (realista) a partir de 13 anys.
Bones festes!
Mx
Nacho (Sunday, 14 February 2021 17:11)
Hola,soc Nacho i m agradaría que me faças un resum perqué es molt complicar,gracias