Títol: Recordant una gran mare
Autora: Sílvia Mora Palà
Editorial: Círculo Rojo
Any de publicació: 2015
Sinopsis: Recordant una gran mare explica la història que ha viscut la Sílvia, una dona que ha passat onze anys intentant superar el dol per la pèrdua de la seva mare. Una dura experiència que comença quan li expliquen que la mare té un tumor cerebral. La Sílvia va fer saber a la seva mare que volia deixar reflectides per escrit les seves vivències en aquells moments tan dolorosos i li va prometre que algun dia arribaria a publicar-les. Embarassada del seu primer fill, a punt de divorciar-se i amb una obesitat mòrbida que l’obstaculitzava en molts àmbits de la vida, l’autora ens explica com afronta diàriament aquesta situació; amagant a la mare que vol separar-se del seu marit i lluitant al seu costat a l’hospital dia a dia.
ressenya
Sílvia Mora Palà ha publicat una promesa. Va donar la seva paraula a la seva mare que compartiria amb el món la seva dura experiència i, anys després de la seva mort, l’ha complert.
A través de capítols curts i un estil molt proper i quotidià, l’autora s’adreça al lectors des de la primera pàgina, compartint la seva experiència amb el cor obert. De fet, la part central del llibre és la transcripció del diari personal de Sílvia Mora. Fragments plens de sentiments, inseguretats, dolor i impotència. Mora Palà ha trigat anys a superar el seu dol, però el buit de la seva mare no s’omplirà mai. Per sort, ha après a valorar més la vida i a estimar amb força les persones que l’envolten.
De bon principi, Mora ens fa ésser conscients de que terratrèmols inesperats com els que van sacsejar la seva família ens poden afectar a tots qualsevol dia. És precisament per això que hem de viure el present i valorar més el que tenim. Potser no és la primera vegada que ens ho recorden, però mai no és suficient! Sovint ens calen històries com aquesta, de persones amb les que ens podem sentir 100% identificats, per comprendre-ho millor.
De fet, tal i com diu Mora a les conclusions, aquesta història forma part de cada un de nosaltres “d’una manera o d’una altra, amb una experiència més o menys dura” perquè “en el fons tots tenim el llibre de la nostra vida”. Estic totalment convençuda de que us sentireu identificats amb algun dels fragments del llibre, doncs la mort i el dol són present a tot arreu, malgrat que la nostra societat els hagi convertit en un tabú.
Mora reivindica la necessitat de que això no sigui així: «Quan som petits, ningú ens ensenya què és la mort. Vivim en una societat en què la malaltia i la mort són temes que mai volem escoltar. Tothom està malalt en alguna ocasió, del que sigui. […] La malaltia i la mort estan al nostre costat cada dia, i per desgràcia, com que no en volem sentir a parlar, neguem la realitat i l’amaguem als nostres fills des que són ben petits.»
El final m’ha resultat una mica repetitiu, però l’autora aconsegueix deixar ben clar el seu missatge. Diu que ha arribat el moment de «viure feliç dins d’aquest món amb tants problemes, de saber girar la truita a temps abans que es cremi; de buscar i trobar moments de pau i tranquil·litat per fer-me més persona, per sentir-me més realitzada amb mi mateixa, amb el meu cos i la meva ment.
Pensar en positiu, com sempre em deia la mare; i com la meva germana em diu constantment. Allunyant-me de les coses o de les persones que em resultin negatives i que puguin intoxicar el meu cor.»
Tal i com ens demostra Sílvia Mora, tot plegat no és fàcil, però tampoc és impossible. “Recordant una gran mare” és un preciós homenatge a una persona important, i a més, un llibre solidari. 1€ anirà dirigit a la casa dels Xuclis (la casa d’acollida per a les famílies de nens amb càncer de l’Associació AFANOC). Paraula de Mixa que us emocionarà!
Mx
Write a comment