Una sirena a París

Ja se sap que París és la ciutat de l’amor... un lloc on pot passar de tot. I Malzieu ho ha portat a l’extrem. I si unes pluges torrencials arrosseguessin una sirena al bell mig de la ciutat?

Coneixia la fama de Mathias Malzieu (autor de “La mecànica del cor”), però aquest és el primer llibre que llegeixo i m’ha sorprès en positiu. Aquesta novel·la traspua humor i imaginació per tot arreu. Més enllà de la trama (ben psicodèlica, però una mica previsible) el que m’ha sorprès des de la primera pàgina ha sigut l’estil narratiu de Malzieu i les metàfores que fa servir.

p.11 «Plovia a ple sol a París, aquell 3 de juny del 2016. A la torre Eiffel li havien crescut uns arcs de Sant Martí, que el vent pentinava com unes crineres d’unicorn. El tamborineig de la pluja marcava el ritma a la metamorfosi del riu. Els molls de la vora del Sena es transformaven en platges d’asfalt. El nivell de l’aigua pujava, pujava i no es cansava de pujar. Com si algú s’hagués oblidat de tancar l’aixeta del Sena.»

Cançó basada en el llibre composada pel grup de Malzieu

Certament la novel·la comença amb una crítica al canvi climàtic i ens acaba parlant de temes com la família, la mort, les ruptures... Però sobretot, “Una sirena a París” és un cant a l’amor, a la creativitat i la imaginació sense límits. A viure sense tocar de peus a terra, però ser capaç de passar pàgina. A perseguir els teus somnis passi el que passi.

I sí, us puc assegurar que farà les delícies dels amants de París (estic pensant en tu, Mariona!). El nostre protagonista viu al costat mateix de la llibreria Shakespeare & Co. i treballa en una barcassa-restaurant tant estrafolària que tant de bo existís!

Al llibre trobareu personatges entranyables, i d’altres que mereixen la nostra comprensió. Alguns d’ells evolucionaran i aprendran a veure el món amb uns altres ulls i a trencar prejudicis. Una de les meves parts preferides ha sigut quan la Lula, la sirena, veu la pel·lícula de “La sireneta” de Disney:

p.115 «La Lula s’estremia per l’Ariel, com en Gaspard davant d’un partit de futbol. S’empipava com una mona i intentava parlar-li a través de la pantalla. “No! No hi vagis, queda’t al fons del mar! No cometis el mateix error que jo! Som eternes, aprofitem-ho per disposar de temps en comptes de perdre’l a la superfície. Com pots anar darrere d’un home que ni tan sols sap respirar sota l’aigua! T’arrencarà les escates! Et tallarà a filets! Obre els ulls...”

La pel·lícula va continuar i el príncep es va comportar com un príncep. “Però si era tan encantador com semblava, el mínim que hauria pogut fer era treure’s el títol de submarinisme”, va pensar la Lula. Era molt bonic haver salvat la sireneta, però què faria quan ella s’enyorés de casa? Era això, l’amor?»

L'11 de març s'estrena una pel·lícula basada en el llibre de Malzieu (hi surt la Rossy de Palma!)

La trama, si bé és una mica inversemblant, no podria ser més àgil i intensa. I encara que segueix una estructura força típica, no podreu evitar mossegar-vos les ungles i viure en primera persona l’apassionada relació dels nostres protagonistes. Quan acabeu de llegir aquesta història us vindran ganes de sortir a perseguir les vostres pròpies sirenes i a no rendir-vos mai... Paraula de Mixa!

Mx