Val més anar sol

Una altra de les lectures protagonistes de la campanya “De monstres? Només en contes!” és “Val més anar sol” de Care Santos. Perdoneu, sóc com el Sheldon Cooper... no em puc resistir a acabar la dita... Val més anar sol que mal acompanyat!

I és que de bon principi, Santos comença explicant com nois incompresos i perduts acaben rodejant-se de males influències (en aquest sentit m’ha recordat una mica a “La venjança dels Panteres Negres”, un altre llibre que recomano).

En només dos pàgines ja som capaços de posar-nos a la pell del Pando, un dels personatges d’aquesta novel·la coral. Anirem saltant d’una perspectiva a l’altra, però també en el temps. No us vull desvetllar gran cosa de la trama, però us puc dir que toca temes com el racisme, l’amistat, la incomprensió, la tolerància, la identitat sexual, la maduresa, la desigualtat, l’ultradreta i la brutalitat policial. 

p.110 «Tots tres tenen la mirada ben clavada a la tele, que avui es dedica a fer-nos creure que tothom és bo i s’estima molt. A la pel·li que ha deixat encantats, com en un sortilegi, als tres nois, una home en blanc i negre que vol suïcidar-se topa amb un àngel que el porta a veure com seria la vida si ell mai no hagués existit. I, és clar, resulta que sense ell estarien tots fets una merda, i al final l’home s’adona de com de meravellós és viure al món i torna a casa per Nadal, com en els anuncis de torrons, i a sobre li toca la loteria i vet aquí un gat i vet aquí un gos.

Llàstima que hi ha llocs del món on no se’n deuen haver adonat, que és Nadal, i a les notícies han dit que uns senyors d’un país molt i molt llunyà –però que de cap manera és l’escenari d’una rondalla- n’han cremat vius uns altres mentre les càmeres de mig món ho enregistraven tot. Les escenes surten a l’edició del migdia del telenotícies, amb tota la seva cruesa i també la seva particular paradoxa, en un dia en què la hipocresia regna sobre la terra.»

D’altra banda, també descobrireu més curiositats sobre altres cultures, i us assabentareu de la feina que fan contra el racisme tantes ONGs. Perquè... en efecte, els monstres a combatre d’aquesta novel·la són la intolerància i l’odi.

No importa gaire que la història passi fa uns 20 anys enrere, perquè, com podeu veure, els temes que tracta són ben actuals. A més, es llegeix molt àgilment, doncs inclou articles de diari, correus i relats que escriuen els personatges. Una novel·la ideal per a joves (i no tant joves!)

Mx