Bon dia, tristesa

Any de publicació: 2020

Sinopsis: La jove Cécile passa les vacances d’estiu en companyia del seu pare, un vidu atractiu i seductor, amant de les relacions ocasionals, en una mansió a la costa mediterrània. En comptes d’estudiar per als exàmens de setembre, la noia deixa escolar els dies, desvagada, a la platja, prenent el sol, i de nit no es perd mai cap festa. Tots dos viuen en una harmonia feliç i despreocupada fins que apareix l’Anne, que va ser molt amiga de la mare de la Cécile, amb la intenció de posar una mica d’ordre en aquest deliciós caos hedonista. En descobrir les seves pretensions, la Cécile no dubtarà a posar en marxa tots els mecanismes d’un joc cruel del qual ningú no sortirà indemne.

ressenya

“Bon dia, tristesa” (el nou títol de Petits Plaers) és una novel·la de personatges. Malgrat que té lloc en un paratge idíl·lic en plenes vacances, les enveges i les conspiracions s’aniran covant sota la llum del sol. D’altra banda, és un llibre que definitivament NO heu de llegir a l’hivern, perquè, a l’igual que “El blat tendre” (un altre dels títols de la col·lecció) us farà enyorar les delícies de l’estiu. ^.^

p.13 «Així que sortia el sol, jo ja era a l’aigua, una aigua fresca i transparent on em refugiava, on m’esgotava en moviments desordenats per rentar totes les ombres, tota la pols de París. M’estirava a la sorra, n’agafava un grapat amb la mà, deixava que s’esmunyís entre els dits en un raig groguenc i dolç, em deia que s’escolava com el temps, que era una ideal fàcil i que era agradable tenir idees fàcils. Era l’estiu.»

Fragments de l'adaptació de "Bon dia, tristesa" (1958) i breu entrevista en anglès a Sagan

Tot i que no sóc una àvida lectora de novel·les psicològiques, m’ha semblat una història peculiar, perquè els protagonistes no són en absolut una família exemplar. Malgrat la frivolitat que el caracteritza, m’ha semblat que pare i filla s’estimen (a la seva manera). La Cécile, la protagonista, ha après a formar part de l’estil de vida despreocupat i superficial del seu pare, però l’aparició de l’Anne promet capgirar-ho tot.

L’Anne... quin personatge! No és la típica madrastra repel·lent (encara que de vegades sembli brusca). Té una personalitat complexa: és elegant i digne, però també molt humana. Sap calar a la gent i la Cècile afirma admirar-la. Gràcies a ella és més conscient dels seus actes, enlloc de ser tan eixelebrada.

I és que... per un cantó admiro l’esperit lliure de la nostra protagonista, però alhora em repèl la seva immaduresa i capritxositat. Això sí, té una seguretat admirable en ella mateixa, diu les coses sense pèls a la llengua i coneix la naturalesa humana una mica massa bé. Potser en aquest sentit és un calc a l’autora, doncs Françoise Sagan era una gran mecànica dels engranatges del cor. Em va sorprendre descobrir que va escriure “Bon dia tristesa” amb tan sols 17 anys (i gràcies a això es va fer milionària).

p.99 «Per primera vegada, havia conegut aquest plaer extraordinari: clissar una persona, descobrir-la, portar-la a la claror i, aleshores, tocar-la. Tal com es posa un dit en una molla, amb precaució, havia mirat de trobar algú i tot plegat s’havia desencadenat de seguida. Tocat!»

No faig cap spoiler si dic que el final és força trist. Us deixarà un regust agredolç i moltes preguntes sobre la vida... La gent és incapaç de canviar? Realment som tan mal·leables? S’ha de pagar un preu ben alt per viure aliè a les normes de la societat? Allò que ens agrada és sempre allò que ens convé?

Llegiu “Bon dia, tristesa” i arribeu a les vostres pròpies conclusions.

Mx