Títol: El braçalet de granats
Autor: Aleksandr Kuprín
Traductora: Laia Perales Galán
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Un dels relats més estimats pels lectors russos, fins ara inèdit en català.
Fa temps que la princesa Vera rep apassionades cartes d’amor d’un home misteriós. Fins ara, no semblava que fos res que l’hagués d’inquietar. Però, tot d’una, l’enamorat secret fa un pas més: el dia del sant de la princesa li envia un braçalet de granats. Qui és aquest home i què espera d’ella? És un boig o bé es tracta d’un enamorat que, en el seu arravatament, ha perdut el sentit de la mesura? I, encara més enllà, existeix això que l’admirador secret anomena «l’amor vertader», una passió d’aquelles que només apareix un cop cada mil anys?
ressenya
Segons expliquen a Viena Edicions, quan la traductora Laia Perales, va haver de triar quina obra traduiria per a la col·lecció de Petits Plaers, va parlar amb els seus amics de Moscou i Sant Petersburg. Els va demanar quin dels seus llibres preferits creien que era una llàstima que no fos més conegut internacionalment, i tots van coincidir amb “El braçalet de granats”.
De fet, sembla ser que és una de les lectures obligatòries preferides entre els alumnes russos: asseguren haver-la rellegit i regalat al llarg de la seva vida. Potser perquè és dolça i apassionada. Potser perquè Kuprin va introduir la novel·la romàntica a Rússia amb aquesta obra.
El llibre comença quan la princesa Vera organitza un sopar per a la família i els amics, i enmig de la vetllada descobreix que un admirador secret que fa anys que li escriu cartes, aquest cop li ha enviat un regal molt especial.
La història gira al voltant d’una pregunta que de ben segur ens hem fet tots alguna vegada... Existeix realment l’amor vertader? Durant el sopar, els convidats compartiran les seves experiències i la pròpia Vera acabarà tenint una revelació... No us feu il·lusions, sembla que la tragèdia és intrínseca a aquesta mena d’històries... (“L’amor ha de ser tràgic” diu Kuprín al llibre) però “El braçalet de granats” no us deixarà amb un regust del tot amarg.
A més, alguns personatges m’han sorprès, sobretot la relació entre la princesa Vera i la seva germana, l’Anna. En molt poques pàgines Kuprín és capaç de presentar-nos personatges força profunds i imperfectes, i de relatar tot tipus d’amor. I això és totalment atemporal!
p.83 «[…] estic segur que, gairebé sempre, la dona enamorada és capaç de fer els actes més heroics. Que no ho veus? Quan una dona besa, abraça, es lliura... es converteix a l’instant en mare! L’amor, per ella, quan estima, comprèn el sentit de la vida, de l’univers sencer!»
Fins i tot la ironia es barrejarà amb el drama, i a través del peculiar personatge del coronel Anósov aprendrem valuoses lliçons sobre la naturalesa humana en general.
p.66 «-Avui, sigui sincer –va preguntar-li l’Anna-, ha passat mai por a la guerra? Ha patit?
-Quin concepte més estrany, oi Ànnotxka? Passar por o no. Però és clar que n’he passada. Si us plau, no et creguis mai ningú que et digui que no ha passat por a la guerra i que el xiuxiueig d’una bala és com música per a la seva oïda. O bé és boig o bé un fanfarró.
Tothom passa la mateixa por, amb l’única diferència que a alguns les cames els fan figa i altres saben fer el cor fort. Si t’hi fixes, la por no canvia mai: és la capacitat d’aprendre a contenir-se que augmenta amb la pràctica. D’aquí surten els herois i els homes valents, ni més ni menys.»
Per últim, vull destacar que aquest relat és d’allò més sensorial. No només per les descripcions de Kuprín, sinó perquè una de les sonates de Beethoven hi jugar un paper molt important. Recomano que escolteu el “Largo apassionato” de la Sonata en la major op. 2, núm. 2 mentre acabeu de llegir el llibre (el qual justament s’ha publicat l’any del 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven).
En fi... ja ho sabeu, no cal que els llibres d’aquesta col·lecció tinguin el nom d’una pedra preciosa al títol per saber que seran una joia!
Mx
Write a comment