Títol: Ella
Autora: Núria Pradas
Editorial: Editorial Bambú
Any de publicació: 2020
Sinopsis: En Joel Traver era considerat la jove promesa del periodisme d’investigació, però l’ambició desmesurada va acabar de cop amb les seves aspiracions. Ara, convertit en un maniàtic de la dieta, arrossega el seu fracàs per les tertúlies televisives. Sembla que res hagi de canviar en el seu futur professional.
Però, aleshores, apareix ella i li diu que sap d’un cas que requereix un bon investigador: el candidat a l’alcaldia de Barcelona és un assassí. Què farà en Joel Traver?
ressenya
La darrera novetat de Bambú és aquesta misteriosa novel·la juvenil de Núria Pradas ambientada a Barcelona. Ja ho veieu, la premissa és d’allò més intrigant... Una jove promesa del periodisme vinguda a menys, un candidat a l’alcaldia acusat d’assassinat, una noia enigmàtica... La sinopsis promet, i la portada (obra de Ignasi Font) em sembla molt xula!
Els fets aniran canviant de perspectiva per conèixer dos realitats molt diferents: el de la noia misteriosa i el periodista Joel Traver. Com a investigador m’ha sorprès, ja que és diferent a la resta i té trets peculiars... li encanta menjar sa i el seu vici són els festucs ^.^ (encara que em penso que fer de detectiu no està fet per ell, doncs cau a tots els paranys!) Això sí, qui m’ha resultat més simpàtic ha sigut el taxista Manel... tot un personatge! És ben divertit i eixerit.
Però tornant a la trama, val a dir que t’enganxa des del principi i et té ben mosca... “Ella” ens parla de corrupció i conxorxes, de les temptacions del poder, però també de vides precàries i gent que està tipa de viure. A més, fa una bona anàlisis del món periodístic i de com d’efímera és la fama avui en dia!
El final m’ha deixat una mica “xof”, perquè Pradas fa servir un recurs que ens deixa encara més interrogants!! (necessito saber méeeesssss ;-D)
En general, però, ha estat una lectura refrescant. Sobretot he gaudit de la narració tan elegant de Pradas, amb metàfores precioses i enginyoses. A més, introdueix expressions catalanes de forma ben natural, i paraules que m’ha divertit descobrir com “garfir” o “encofurnada”.
p. 77 «Pels carrers, els rostres dels candidats a l’alcaldia de Barcelona, penjats als fanals i als arbres, em somreien des dels seus cartells, tot ensenyant les dents que maldaven per clavar en el gran pastís del poder municipal.»
p. 21 «La Sumpta era xerraire i extravertida. Li agradava cantussejar mentre treballava i sempre en tenia alguna per explicar. No es pot dir que fos bonica, però cridava l’atenció. Potser perquè, més que pintar-se, li agradava decorar-se. Tot en ella era excessiu: la roba, el maquillatge, les paraules...»
Em quedo sobretot amb una frase del protagonista: “La fidelitat dels lectors no es té, es guanya i es manté”. I està clar que amb més d’una cinquantena d’obres juvenils i infantils publicades, Pradas s’ha guanyat la nostra!
Mx
Write a comment
Maria (Marieta) (Tuesday, 17 March 2020 18:42)
Bones, Mixa!
Ostres, no coneixia aquest llibre, però el nom de l'autora em sona.
Respecte a la història, tinc que admetre que em recorda una mica a les de Flanagan (però una mica maldestre, hehe).
La veritat és que m'ha cridat molt l'atenció i espero poder tenir l'oportunitat de llegir-lo.
Una abraçada i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga