Títol: Tota una vida per recordar
Autora: Núria Pradas
Editorial: Columna Edicions
Any d’edició: 2020
Sinopsis: La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final enmig d’una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.
Tota una vida per recordar és una novel·la amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.
ressenya
Em va fer molta il·lusió descobrir que la Núria Pradas havia guanyat el Premi Ramon Llull de novel·la històrica d’enguany, i per fi ja he pogut llegir “Tota una vida per recordar”.
Des d’un principi la premissa em va sembla súper interessant, i em vaig sentir ben integrada a la història. Pradas ens posa en situació, resumint amb destresa com vivien (o malvivien) els americans durant la Gran Depressió, i ens fa entendre les motivacions dels personatges (fins i tot dels més severs, com ara la mare de la Sophie).
La trama central de la història gira al voltant de la carrera professional de la Sophie durant la seva joventut, la qual no serà un camí de roses en absolut! Alhora coneixerem les seves aventures i desventures amoroses (un xic previsibles pel meu gust), i descobrirem les vides dels seus amics dins del món del cinema i l’animació.
Estic convençuda de que Pradas ha fet un treball exhaustiu de documentació per escriure la novel·la. M’ha semblat apassionant veure l’evolució dels primers Disney Studios i assabentar-me de les rivalitats i les conxorxes que s’hi van coure. Però no només a la Disney! Els animadors d’arreu del país treballaven en condicions realment terribles, i la lluita per crear sindicats i millorar la seva qualitat de treball va ser hercúlia! (Si la llegenda és certa i Walt Disney realment està criogenitzat en algun lloc, tinc ganes de descongelar-lo i clavar-li un bon mastegot!)
D’altra banda, ha sigut curiós viatjar en el temps als inicis de Los Angeles. Ja gairebé ningú recorda que fa anys era una ciutat plena de terrenys buits “amb possibilitats”, però fins i tot llavors la gent hi acudia perseguint els seus somnis!
Pel que fa a la trama, m’ha semblat que avançava a batzegades. A cada moment intens de la novel·la, la història fa un salt en el temps i canvia de perspectiva. És un recurs interessant, però repetit tantes vegades m’ha acabat frustrant un mica.
“Tota una vida per recordar” és una novel·la en forma de “muntanya russa” enlloc del típic “crescendo”. En un principi em pensava que l’estrena de “Blancaneus” seria el desenllaç de la novel·la, però res més lluny!
I parlant de Blancaneus... M’ha deixat bocabadada el gran salt que va fer Disney Studios amb aquesta pel·lícula, doncs va suposar un abans i un després en el món de l’animació. Malgrat la feina esgotadora, tots els personatges transmeten molta passió pel que fan, i mai m’hauria imaginat com de complex era l’antic format d’animació. Encara que molts processos s’han digitalitzat i automatitzat, sembla que aquest art mai deixa de presentar nous reptes i de necessitar una quantitat ingent de persones!
En general, m’ha donat la sensació que el llibre ens parla de dos batalles eternes: en primer lloc, la lluita de la moral per sobre dels interessos. Encara avui hi ha persones que decideixen actuar coherentment amb els seus valors (i en detriment de l’èxit professional), però gairebé sempre acaben sortint malparades!
I en segon lloc, la batalla protagonitzada per dones pioneres que accedeixen a feines on abans només hi havia hagut homes. Encara que històries com la de la Sophie són un xic agredolces, és reconfortant saber que altres dones van agafar el relleu i el van portar molt més enllà.
En fi, malgrat que aquesta història sigui ficció, l’autora es va inspirar en veritables llegendes de l’animació com Mary Blair i Retta Scott, i estic molt satisfeta d’haver descobert el seu univers. Pradas no només n’ha fet un esbós, sinó que l’ha acolorit amb una prosa que sembla pintar el món. Paraula de Mixa que us sorprendrà!
Mx
Write a comment
Marieta (Sunday, 05 April 2020 12:38)
Em sembla molt important que hi hagin aquest tipus d enovel·les, perquè malauradament, les dones al llarg de la història sempre hem estat una mica en segon pla. I no sabia que també haguessin treballat dones com il·lustradores a Disney Studios (suposo que és pel que acabo de comentar). Per cert, a mi també em descol·loca una mica tants canvis temporals. De fet, he llegit alguna novel·la així i no l'he disfrutat tant com d'altres.
Una abraçada i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga