Títol: Els llops sempre tornen
Autor: Jaume Albert Ollé
Editorial: Pagès Editors
Segona edició: febrer 2020
Sinopsis: La nit del 24 de març de 1944, un bombarder alemany es va estavellar a les muntanyes pallareses, prop d’Enviny. Només es va trobar un tripulant mort a la cabina, totalment calcinat. A dia d’avui, la seva història encara és un misteri. Els llops sempre tornen relata les aventures que s’amaguen rere aquest avió accidentat i ens obre la porta a conèixer les relacions internacionals que es van teixir durant la II Guerra Mundial. És una novel·la històrica apassionada, plena d’acció i intriga i carregada de misteris que el lector haurà d’anar descobrint pàgina rere pàgina. Un text de factura clàssica, molt ben ambientada i amb un maneig efectiu de la tècnica de l’enjòlit i el misteri.
ressenya
Imagineu-vos que un dia descobriu un misteri, i de cop una història comença a bullir al vostre cap. Això és el que li va passar a Jaume Albert Ollé després de llegir que la nit del 24 de març de 1944 va caure a Enviny un avió nazi. Al seu interior només es va trobar un sol tripulant anònim.
“Els llops sempre tornen” és la seva primera novel·la, i la història d’un secret perillós. De conxorxes, espolis i assassinats. De víctimes i depredadors. De llops amb pell d’ovella. Ja se sap que no hi ha res com la ficció per apropar la història a la gent, i en aquesta novel·la present i passat s’entrellacen en un viatge intens.
La intriga s’anirà incrementant, però els primers capítols són sens dubte els més trepidants. Encara que els misteris es desvetllin lentament durant la novel·la, tindreu ganes de mossegar-vos les ungles per la tensió en més d’una ocasió! La narració és propera i prou àgil, permetent al lector saber què pensa en tot moment cada un dels personatges.
I si parlem de personatges, diria que el més especial és el padrí del protagonista, en Sisco! Aquest vell rondinaire i sorrut és una capsa de sorpreses, i té molts cops amagats. Cada vegada que el protagonista queda amb ell, el deixa amb un pam de nas!
Els altres personatges són els llops... És a dir, la gent que olora la por, el poder i els diners. Com a mínim els llops ataquen per sobreviure, però aquests energúmens són molt pitjors. D’altra banda, també trobareu “guineus”: personatges astuts que saben arriar les veles segons com bufa el vent.
Pel que fa al final... per un cantó he trobat a faltar més èpica (doncs la narració de la història del pare del Sisco s’acaba de forma massa brusca pel meu gust). Però de l’altra m’ha agradat que l’autor lligui tots els caps... Malgrat que algunes parts m’han semblat previsibles, m’he endut més d’una sorpresa!
M'agradaria destacar sobretot la feina de documentació de l’autor. No només es nota que ha passejat per la majoria dels escenaris que descriu, sinó que sent respecte pels seus habitants. M’ha semblat interessant descobrir en profunditat la vida dels pastors durant la postguerra, junt amb moltes altres pinzellades històriques. Els Pirineus sempre han sigut terra de pas, i mai es cansen d’amagar secrets increïbles. ;-)
Mx
Write a comment
Jaume Albert Olle (Thursday, 26 March 2020 14:40)
Moltes gracies per la teva resenya i comentaris. M'en alegro que t'hagi agradat i el personatge del Sisco t'hagi sorpres amb les seves histories. Salut a tothom, llegiu i somieu que aixo pasara i ens en sortirem.
Marieta (Sunday, 05 April 2020 12:30)
Doncs no coneixia a aquest autor, però per la ressenya que fas de la seva novel·la, la veritat és que m'han entrat ganes de llegir-la. I tot i ser la primera, crec que tindrà molt èxit, perquè si està ben documentada (com menciones a la ressenya), farà que els lectors s'endisin a la història i fins i tot els hi costi sortir. A més, penso que el fet que hi hagin personatges que no siguin animals potser ens farà entendre una mica millor com pensen o el seu comportament.
Una abraçada i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga