Títol: La ratonera
Autora: Agatha Christie
Traductors: Manuel Broncano i Alberto Fuertes
Activitats: Emilio Sales
Il·lustració: Tha
Editorial: Vicens Vives
Any de publicació: 2009
Sinopsis: Tras haberse cometido un asesinato en Londres, el sargento de policía Trotter se presenta en un pequeño hotel alejado de la capital y aislado por la nieve para advertir a sus moradores que el asesino está a punto de llegar con el propósito de cometer otro crimen. Nadie parece dar crédito a las palabras del agente, pero, cuando uno de los huéspedes es asesinado, todos comprenden, alarmados, que el criminal se encuentra ya en el hotel y debe ser uno de ellos…
ressenya
Com que demà, dia 27 de març, és el dia Mundial del Teatre, aquesta setmana he aprofitat per llegir una obra de la magnífica Agatha Christie que tenia pendent des de feia temps... “La ratonera”.
N’havia sentit a parlar molt... i amb raó! Es tracta de l’obra anglesa que més vegades s’ha representat ininterrompudament. Es calcula que durant els 70 anys que porta en actiu l’han vist més de 60 milions d’espectadors.
La premissa de l’obra m’ha recordat a la de “Deu negrets”: un grup de persones atrapades en una mansió i un assassí entre elles que vol impartir justícia. Amb tantes novel·les i relats escrits, és normal que Christie repetís alguns elements. Potser fins i tot volia repetir la fórmula de la seva novel·la més venuda.
Haig de reconèixer que m’ha semblat tot un repte condensar aquesta mena d’història en una sola habitació. M’ha resultat una mica confús, doncs no podia recordar on deien estar tots quan sortien de l’escenari, i hi havia moments on em costava llegir els diàlegs i alhora captar els moviments de tothom. Em penso que hauria gaudit més de l’obra si l’hagués vist en directe.
Pel que fa a aquesta edició de Vicens Vives, la he trobat molt encertada. No només perquè a l’inici trobareu un pròleg de Manuel Broncano sobre la vida de Christie i el transfons social i històric de l’obra, sinó perquè les fantàstiques notes al peu posen en context les referències culturals.
Tornant a l’obra, haig de reconèixer que les escenes m’han resultat un xic repetitives, i fins i tot m’han recordat al joc del Cluedo. Sigui com sigui, estic molt contenta perquè llegir tantes obres de Christie ha tingut efecte: ara ja sóc una mica com el detectiu Hercules Poirot i he descobert qui era l’assassí/na en plena obra.
I vosaltres? Us atreviu a descobrir qui ha parat aquesta trampa per a rates?
Mx
Write a comment
Marieta (Sunday, 05 April 2020 12:26)
Wow, no coneixia aquestes dades sobre aquesta versió d'una novel·la d'Agatha Christie! I tinc que confessar que aquesta autora és una de les meves eternes pendents, perquè tot i tenir 2 o 3 novel·les seves, mai he aconseguit acabar-ne una. Potser miraré l'obra de teatre, a veure si la puc trobar per la Teatroteca.
Una abraçada i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga