Títol: El secret del Regne del Somriure Perdut
Autora: Quima Ricart Claver
Il·lustradora: Antònia Bonell Solsona
Editorial: Salvatella
Any d’edició: 2018
Sinopsis: L’Amèlia, una nena alegre i curiosa, serà capaç de canviar el trist destí del seu poble amb el seu caràcter vivaç i decidit, que contrasta amb el caràcter gris dels altres infants.
Quan semblava que les coses al Regne del Somriure Perdut ja no canviarien mai, l’avi de l’Amèlia explica a la nena un secret que retornarà a tots els habitants del poble la il·lusió per viure... Llegir era el més fascinant que li havia passat mai!
ressenya
Us imagineu un indret on la creativitat i la curiositat estan prohibides, fins i tot sota pena de mort? On ni tan sols és legal mirar l’Arc de Sant Martí? Així és com (mal)viuen els habitants del Regne del Somriure Perdut, persones grises (literalment) que segueixen les normes del seu vell rei sense fer preguntes. Però un dia, una nena capgirarà el món amb la seva vitalitat, entusiasme i imaginació. I tot gràcies als... llibres!
Quima Ricart ha creat un petit homenatge al poder de la creativitat i la lectura, perquè, tal i com ens explica al conte... la lectura és un acte de creació permanent! Reconec que la història m’ha emocionat, perquè transmet a la perfecció els valors que els amants dels llibres intentem encomanar als demès.
De fet, la meva il·lustració preferida (obra d’Antònia Bonell) ha sigut la de les pàgines 20 i 21, perquè és una explosió de colors que descriu molt bé el que significa submergir-se en una història i reflecteix la varietat d’aventures que amaguen els llibres i els contes. No l’he sabut trobar online, així que aquí us deixo una altra de ben acolorida:
Però encara m’ha agradat més que, a banda de demostrar el “plaer indescriptible” de la lectura, el conte també reivindica la importància de fer córrer la veu. Al capdavall, la veritable màgia de la lectura és poder compartir-la.
p.28 «El saber només té sentit si el pots debatre i construir. Els contes només tenen sentit si els pots explicar, viure i reviure en companyia.»
I precisament això és el que he intentat fer amb aquesta ressenya... compartir amb vosaltres una història que m’ha fet recuperar el somriure perdut. ;-)
Mx
Write a comment