Títol: American Gods
Traductora: Mónica Faerna
Autor: Neil Gaiman
Editorial: Roca Editorial
Any d’edició (X aniversari): 2011 (vuitena reimpressió) 2019
Sinopsis: ¿Es que no hay nada sagrado? Días antes de salir de prisión, la mujer de Sombra, Laura, muere en un misterioso accidente de coche. Aturdido por el dolor, emprende el regreso a casa. En el avión, se encontrará con el enigmático señor Miércoles, que dice ser un refugiado de una guerra antigua, un dios y también el rey de América.
Juntos se embarcan en un viaje extraño a través de los Estados Unidos, mientras una tormenta de dimensiones épicas amenaza con desencadenarse.
ressenya
"American Gods" és una novel·la d’aventures, una guia de viatge per Amèrica, un homenatge a totes les religions del món, un viatge en el temps, un relat molt filosòfic i un thriller, tot a la vegada. Conté històries emotives, dures, desagradables, divertides, esperpèntiques, fosques, i explícites que us faran sentir pena, alegria, fàstic, ràbia... Tantes com la vida mateixa!
“American Gods” és una història molt especial, formada per una trama central i multitud de trames secundàries (i heu de tenir bona memòria, perquè cada detall és important). Durant la primera meitat del llibre, la trama principal es va desvelant lentament, seguint un patró repetitiu saltejat de testimonis i històries del passat que ajuden a entendre l’univers creat per Gaiman.
El seu estil és versàtil, hipnòtic, camaleònic, irònic... i les seves descripcions i metàfores encertades i originals. Que no us espanti el gruix del llibre, perquè la història és àgil, i les últimes 100 pàgines realment intenses i sorprenents. Us recomano que el llegiu amb la ment oberta, perquè la trama està carregada de misteri i mereix més d’una lectura per comprendre-la del tot.
De fet, us recomano que repasseu els vostres mínims de mitologia mundial abans de llegir-la. A vegades és un xic frustrant saber que l’autor està fent referència a personalitats que si no saps reconèixer, ningú et presentarà. Però si les coneixeu apreciareu molt més les bromes, els jocs de paraules i les referències ocultes.
No us puc parlar de tots els personatges implicats, però s’ha de reconèixer que n’hi ha de tota mena. Elegants, honestes, barroeres, cruels... Sí que diré que en Sombra (el protagonista) m’ha semblat molt interessant. És imperfecte, però té un gran cor. És l’única persona tan perduda en la història com el lector, i la seva personalitat és tan reservada que de vegades costa saber què pensa i sent realment, però de principi a final és coherent amb els seus valors.
Però tornant a la història... “American Gods” està ple de missatges. En primer lloc, és una crítica brutal a la història dels EUA. Però també és un increïble debat sobre les creences, la fe, i el sentit de la vida.
p.102 «Lo que hay que tener presente para entender la historia de Estados Unidos –escribió el señor Ibis en su diario con tapas de cuero-, es que es ficticia, algo tan simple como un boceto a carboncillo que hasta los niños, o los que se aburren con facilidad, pueden entender. […] Es una gran ficción –se detuvo un momento para entintar la pluma y organizar sus pensamientos- que Estados Unidos fuera una nación fundada por peregrinos, anhelantes de libertad para creer en lo que quisieran, que vinieron a las Américas, se dispersaron, se reprodujeron y llenaron la tierra vacía.
En verdad, las colonias americanas eran tanto un vertedero como un lugar de huida, un lugar para olvidar. En un tiempo en el que en Londres te podían ahorcar del Árbol Triple de Tyburn por robar doce peniques, las Américas se convirtieron en un símbolo de clemencia, de segunda oportunidad. Pero las condiciones de la deportación eran tales que, para algunos, resultaba más fácil saltar desde el árbol sin hojas y bailar sobre la nada hasta que se acababa el baile.»
El llibre és ple de reflexions sobre la humanitat, des de les més quotidianes fins a les més profundes i tracta tants temes que no tindria prou dits per compatibilitzar-los... (I un amic anglès que va viure i visitar molts dels llocs de la novel·la m’ha corroborat que és un retrat fidel a la societat americana.)
p.304 «Trazamos nuestras fronteras alrededor de [los] momentos de dolor, y permanecemos en nuestras islas, donde no pueden herirnos. Los cubrimos con una capa suave, segura y nacarada que hace que resbalen, como una perla, sobre nuestras almas sin llegar a dañarlas.
La ficción nos permite deslizarnos al interior de esas otras cabezas, de esos otros lugares, y mirar a través de los ojos del otro. En el relato nos detenemos justo antes de morir, o morimos de forma vicaria y sin sufrir daño alguno, y en el mundo que está fuera del relato pasamos la página o cerramos el libro, y continuamos con nuestra vida.
Una vida, que es, como cualquier otra, diferente de cualquier otra.»
Saps que un llibre és molt bo, entre d’altres, quan t’adones que té moltes lectures diferents. Els erudits hi veuran unes coses, i els lectors normals unes altres, però tots el podran gaudir. “American Gods” és un d’aquests llibres, i us encantarà o l’odiareu. Us farà riure, us remourà la consciència (i molt probablement us traumatitzarà XD). Però us deixarà amb un regust de pau, i no tornareu a veure el món amb els mateixos ulls... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment