L'alè del drac

Títol: L’alè del drac

Autora: Maite Carranza

Editorial: La Galera

Any d’edició: 2019

Sinopsis: L'Antoni és un jove amb el cap ple de somnis impossibles per al futur. Un futur que espera compartir amb la Coia, la seva millor amiga d'infantesa i l'amor de la seva vida, una noia única i especial que no sembla feta per al món que li ha tocat viure.

Són temps il·lusionants per als revolucionaris reusencs que esperen l'imminent esclat de la Primera República. Però el destí, tràgic, els juga una mala passada i trunca les esperances de l'Antoni. La mort de la seva estimada, l'obsessió per saber la veritat i la recerca de l'assassí ocuparan totes les seves hores de l'estiu de 1868, mentre es congria la revolta i la Reina Isabel I fa les maletes. La fascinant i trepidant història d'un jove idealista que acabaria canviant el món per sempre. El seu nom? Antoni Gaudí.

D’altre banda, aquesta novel·la és un retrat molt agut i ben ambientat de la Catalunya de finals del segle XIX. L’autora plasma les diferències entre classes socials, posant l’accent en la vida del pagesos i els obrers, i mostrant cap on avançava la societat: les conxorxes, les condicions infrahumanes que oferien les fàbriques, els núvols de revolució... Per no mencionar la denúncia a temes tan atemporals com els prejudicis, els estereotips i els rols de gènere.

Per últim, la història agafa un caire policíac i de novel·la negra durant la investigació d’un misteri enmig de la creixent tensió política. Un assassinat, que, malgrat ser ficció, era (i encara és) el nostre pa de cada dia. Tot plegat embastat per una prosa que flueix i ens fa viatjar en el temps per partida doble, doncs inclou paraules i expressions pròpies de l’època.

p.197 «L’Antoni pertanyia a la terra i n’era deutor. La terra del Baix Camp, d’una llum abassegadora, profundament mediterrània i fèrtil, l’havia vist néixer i l’havia agombolat des que era un infant. Per sentir-se viu li calia trepitjar la terra calenta amb els peus nus i sadollar la vista amb els horitzons encalmats que tallaven abruptament la serra de Prades i morien al mar, com les rieres.

L’Antoni sabia que era fill del Baix Camp i que mai no havia d’oblidar la seva pertinença al món que li va donar la vida i li va obrir els ulls a la bellesa. Els pins, els xiprers, els ametllers i les oliveres foren les torres que coronaren els seus castells d’infantesa, i ell era un home de lleialtats.»

p.166 «Massa tard, sempre feia tard. L’amor que finalment havia reconegut ja no tenia solta ni volta. La Coia era una obra inacabada que havia començat sense ell i marxava sense el seu permís. Però potser les obres inacabades són les més boniques, es va dir.»

“L’alè del drac” és una novel·la dura i difícil de categoritzar, diferent a totes les altres obres de Carranza que havia llegit fins ara (dóna gust tenir escriptors tan camaleònics!)

Paraula de Mixa que quan acabeu el llibre tindreu més ganes que mai de descobrir a Gaudí i la seva obra... Fos un boig o un geni, el seu llegat no té parangó.

Mx