Títol: Blue Moon. L’esperit de la llacuna
Autora i il·lustradora: Laia López
Adaptació i traducció: Paula Vidal
Editorial: Fanbooks
Any d’edició: 2020
Sinopsis: L’esperit de la llacuna no s’aturarà fins a aconseguir el seu objectiu de segrestar l’Eiden. Només la Diana i els seus poders de sirena Aysun podran frenar els plans del maligne esperit i materialitzar el seu somni pendent: la seva història d’amor amb l’Eiden.
ressenya
Per fi ha arribat la segona part de Strawberry Moon, la primera novel·la gràfica en solitari de l’artista Laia López. Degut a l'estat d'alarma, la data de llançament es va posposar, però el llibre per fi s’ha “desconfinat”.
Si a Strawberry Moon López ens presentava els personatges i la trama, a Blue Moon viurem l’acció i l’apoteosi d’aquesta duologia. La història que aquí s’hi explica és autoconclusiva, però López em va confessar -mentre l'entrevistava pel meu canal- que no descartava seguir escrivint petites històries sobre la resta de personatges.
Ja ho vaig dir a la ressenya de Strawberry Moon... de petita m’apassionaven les sirenes, i el fantàstic art de Laia López m’ha fet recordar la meva fascinació. Però a “Blue Moon” les sirenes no seran els únics éssers sobrenaturals que entraran en escena i... tan sols us puc dir que encara he quedat més intrigada.
Durant l'entrevista, López em va explicar que dins la seva ment els dominis sirènids de la Llacuna estaven ocults dels humans de forma semblant a la pel·lícula Megalodon (2018), on un gran núvol de gasos oculta les veritables profunditats del mar. Tot i que segueixo trobant a faltar més detalls sobre el funcionament d’aquest món imaginari a les novel·les, entenc que López es volgués centrar en la història. Originalment només havia d’ocupar un volum, però es va anar allargant tant que va acabar convertit en dos.
Mentre llegia he tornat a tenir la sensació que aquesta història estava feta per ser un còmic. Fins i tot algunes il·lustracions m’emocionaven o em feien riure més que el text que les descrivia. La pròpia López em va dir que durant el procés d’escriptura podia veure les vinyetes al seu cap, però que la feina i el temps que requereix un còmic és descomunal i en aquests moments no hauria sigut viable. Per no mencionar que Strawberry Moon i Blue Moon s’haurien convertit en molts més volums.
Tot i així, em va dir que estava satisfeta amb el producte final, doncs el format de novel·la gràfica també resulta molt dinàmic, però no descartava embarcar-se en el món del còmic en un futur. A mi m’encantaria veure-ho!
Resumint, López no ha volgut donar llum a una novel·la trencadora i mai vista, sinó més aviat escriure una història que ella mateixa hauria gaudit, i fer un petit homenatge a aquestes apassionants criatures mitològiques. Així que gaudiu acompanyant la Diana Aysun (i companyia) en el seu viatge sense capficar-vos en algunes incoherències de la trama, i deixeu-vos enamorar per l’art de Laia López... perquè igual que les sirenes, us captivarà només veure’l... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment