Històries de Nova York

Any d’edició: 2020

Sinopsis: Si hi ha algú que ha sabut retratar l’esperit de la ciutat de Nova York el 1900 és O. Henry. Aquestes són les seves millors històries, fins ara inèdites en català.

Els xafogosos apartaments de l’East Side, el brogit de les oficines de Wall Street i els vagons atapeïts del tren elevat de Manhattan són alguns dels escenaris d’aquests contes, en els quals el qui ha estat considerat el creador de la short story americana (amb Twain i Poe) retrata els somnis i les passions dels novaiorquesos del 1900.

ressenya

“Històries de Nova York” és una de les novetats “confinades” de Viena Edicions que per fi ha vist la llum, i és una delícia de llibre. Ho he sabut des del primer relat, perquè m’ha fet plorar com una magdalena i m’ha robat el cor... així que l’espera ha valgut la pena.

William Sydney Porter (1862-1910) va escriure més de 600 relats al llarg de la seva vida signant com a O. Henry i va aconseguir un enorme èxit. Com que molts d’ells estan ambientats a Nova York, l’editora Blanca Pujals n’ha fet una selecció especial.

El resultat és un recull de 17 relats sorprenents de tota mena: emotius, colpidors, tràgics, rebuscats, divertits, dolços... A mesura que m’he anat amarant del seu estil, he sigut capaç de deduir el final d’alguns d’ells, però d’altres m’han agafat totalment desprevinguda. Tampoc m’esperava gaudir tant de la prosa: els punts d’humor, la ironia, la crítica social... A més, O. Henry sabia explicar de forma original, poètica i divertida les coses més anodines o quotidianes.

Nova York a principis del segle XX

p.147 «A en Soapy li va caure una fulla seca a la falda. Era la targeta de presentació de l’Hivern. L’Hivern és atent amb els estadants habituals de Madison Square, i els anuncia amb temps la seva visita anual. A les cantonades de tots quatre carrers cedeix les targetes al vent del nord, lacai de la casa de l’aire, perquè el veïnat comenci a preparar-se.»

p.63 «Un home d’altres temps va dir aquest compliment d’una senyora: “Estimar-la va ser tot un ensenyament”. Doncs només el fet de contemplar els cabells negres i el pulcre vestit camiser blanc de la senyoreta Bates equivalia a tot un curs per correspondència.»

Feu-me cas: els seus relats s‘han de degustar, i si els paladegeu no trigareu a captar tots els matisos de la Nova York de principis del segle XX... jo certament m’hi he transportat: he pogut sentir-ne els sorolls, les olors, el fred de l’hivern, el despertar de la primavera... I també hi he vist un retrat molt fidel de l’època i les diferències entre classes socials.

p.129 «-[…] Diuen que calen tres generacions perquè un senyor es faci, però s’equivoquen. Els diners hi ajuden com el greix per fer sabó. […] M’he mirat l’enciclopèdia fins a la i grega buscant alguna cosa que no es pugui comprar amb diners, i em fa l’efecte que la setmana que ve me n’hauré de començar a fullejar l’apèndix.»

No m’estranya que als Estats Units el premi literari dedicat al relat curt porti el nom d’aquest autor, perquè era un mestre en aquest gènere narratiu tan subtil i complex. Així doncs, felicito al traductor -Xavier Pàmies-, i agraeixo les notes al peu que trobareu en aquesta edició. Us ajudaran a entendre el context històric, les cites ocultes i tota mena de referències sobre la ciutat.

Sens dubte els meus relats preferits han sigut “L’última fulla”, “El regal de Reis”, “Per missatger” i “Mammon i l’arquer”... quan els llegiu no us podreu desenganxar el somriure de la cara, Paraula de Mixa!

Mx

Llegiu un fragment de "Històries de Nova York": "El regal de Reis"