Títol: El jardí secret
Autora: Frances Hodgson Burnett
Traductora: Maria Rossich
Il·lustradores: Mercè López Ascanio, Núria Giralt
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Després de perdre els pares a l’Índia a causa d’una epidèmia, Mary Lennox, una nena de nou anys malcriada i insuportable, viatja a Anglaterra per anar a viure amb els seu oncle, Archibald Craven, que no sembla disposat a mostrar cap mena d’interès per ella.
Per si això fos poc, la nova llar de la Mary és una mansió perduda enmig del no-res, amb més de cent habitacions, la majoria de les quals tancades amb pany i clau. Només la jove criada de la casa, una noieta anomenada Martha, sembla disposada a perdre el temps amb la Mary, explicant-li coses sobre la casa, els camps que l’envolten i un misteriós jardí tancat des de fa anys; tants, que ja ningú no recorda ben bé on és.
ressenya
Aquest 2020 es compleixen 120 anys de la publicació de tot un clàssic de la literatura infantil i juvenil: “El jardí secret" de Frances Hodgson Burnett. Per fi m’he animat a descobrir-lo amb aquesta preciosa nova edició de Viena, que ha canviat l’antiga portada per una exuberant il·lustració de Mercè López Asacanio. No us venen ganes de començar a llegir només veure-la? A més, transmet molt bé el missatge de la novel·la: un cant a la vida i la natura en tot el seu esplendor. Les descripcions del cel i la terra de Frances Hodgson Burnett són tan poètiques i sensorials que gairebé les pots veure amb els teus ulls.
p. 278 «I les roses... les roses! S’alçaven de l’herbei, serpentejaven pel rellotge de sol, s’enfilaven pels troncs dels arbres i es penjaven de les branques, havien pujat per les parets i s’havien escampat formant garlandes llargues que queien com cascades... i en sortien de noves cada dia, hora a hora. Treien fulles i capolls, cada cop més, primer petitons, però s’inflaven i arribava el moment que esclataven com si fos màgia i es convertien en copes aromàtiques que es vessaven delicadament i impregnaven l’aire del jardí.»
Però comencem pel principi... la veritat és que els primers capítols d’aquesta novel·la em van sembla inusuals, perquè és impossible que la Mary (la protagonista) et caigui bé quan la coneixes. Això sí, mica en mica anirà experimentant canvis que m’han fet somriure d’orella a orella.
I és que, més enllà de la trama (que avança lentament i pot ser una mica repetitiva al final) la clau de “El jardí secret” rau en l’evolució dels protagonistes. La seva il·lusió és contagiosa i he gaudit tant veient-los créixer emocionalment! A més, vull destacar la traducció de Maria Rossich, perquè ha sabut jugar molt bé amb els accents i dialectes dels personatges igual que al text original.
p.188 «-Oh, Dickon! Dickon! –va cridar-. Com t’ho has fet per arribar tan d’hora? Com t’ho has fet? Si el sol acaba de sortir?
En Dickon també es va posar dret, tot despentinat, amb un somriure radiant; els seus ulls eren com un retall del cel.
-Ai –va dir-, m’he alçat molt abans que ella! Com m’havia de quedat gitat? El món està com acabat de fer, este matí tot renaix. Tot treballa i brunzeix, i furga i canta, i construeix nius i escampa aulors, i no hi ha altre remei que eixir a vore-ho.»
A mesura que llegia he anat trobant un grapat d’elements que em recordaven a “Jane Eyre” de Charlotte Brontë, “Heidi” o la col·lecció de “Els cinc” de Enid Blyton, perquè la història té un punt idíl·lic, innocent i emocionant que no pots evitar compartir: no trigareu a fer-vos còmplices dels plans de la Mary i celebrar les seves victòries.
Però per sobre de tot “El jardí secret” és un llibre sobre màgia. No pas la màgia dels espectacles, ni la dels barrets punxeguts, sinó la que tots com capaços de fer:
p.279 «Hi ha d’haver màgia al món –va dir un dia, en to savi-, però la gent no sap què és ni com utilitzar-la. Potser al començament n’hi ha prou de dir que passaran coses boniques fins que passin.»
p.329 «Una de les descobertes del segle passat fou que els pensaments, els simples pensaments, són tan poderosos com les piles elèctriques, i que poden ser tan beneficiosos com la llum del sol i tan perjudicials com el verí. Permetre que un pensament trist o malèvol t’entri al cap és tan perillós com permetre l’entrada d’un germen de l’escarlatina. Si deixes que es quedi al teu interior, potser ja no te’n podràs desempallegar mai més.»
p.281 «La màgia empeny i estira constantment, i crea coses del no-res. Tot és fet de màgia: les fulles i els arbres, les flors i els ocells, els teixons i les guineus, els esquirols i les persones. Així que la màgia deu ser al voltant nostre... en aquest jardí, i a tot arreu.»
M’ha entusiasmat trobar un missatge tan preciós i verídic en una novel·la infantil, així que us animo a tots a llegir-la. “El jardí secret” us estovarà el cor, es convertirà en un refugi, i us farà replantejar la vostra manera de veure la vida... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment
Noemí (Monday, 10 August 2020 19:45)
Hola Mixa,
M'ha agradat molt llegir la teva ressenya perquè acabo de llegir el llibre i a mi també m'ha agradat molt. Una lectura molt recomanable, i em sembla que també per a adults.
A reveure!
Mixa (Tuesday, 11 August 2020 12:10)
Hola Noemí!
Moltes gràcies per deixar un comentari! Quina il·lusió que t'hagi agradat "El jardí secret"... és un llibre que realment transmet ganes de viure! Tu aniràs a veure la nova pel·lícula?
A reveure i bon estiu!!
Mx
Noemí (Tuesday, 25 August 2020 12:11)
Hola Mixa,
Sí, m'agradaria veure-la. També hi ha una altra adaptació més antiga, de 1993, que pels tràilers pinta força bé.
Bon estiu!
Mixa (Thursday, 27 August 2020 14:38)
Hola Noemí!
Doncs si les veus ja diràs què tal! Jo també tinc ganes d'anar a veure la nova adaptació... creuem els dits perquè sigui fidel ^.^
Mx