Títol: Expedició al Congo. Bwana Nyani
Autor: Alfred Sala
Editorial: Edicions del Bullent
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Arnau és un noi de divuit anys que viu amb els pares i dos germans més petits, i que treballa en un taller de reparació de cadires. La seva única il·lusió és arribar al cap de setmana per passar-se les hores mortes assegut al sofà de casa i jugar a la play. Fins que uns coneguts de la família, Mr. Rowlands i la seva filla Mo, li fan una proposta inesperada: una expedició al cor del Congo per fer un reportatge a un primatòleg que investiga en plena selva africana les estranyes morts d’uns ximpanzés. Tot i que, en un principi, no li fa cap gràcia aquella expedició, l’Arnau acabarà unint-se a l’empresa per viure tota una sèrie d’aventures entre cocodrils, elefants, ximpanzés i caçadors furtius. Amb bon humor i unes espurnes de romanticisme, res serà igual per a l’Arnau arran d’aquesta expedició.
ressenya
Ja ho deia l’Emily Dickinson... per viatjar lluny no hi ha millor nau que un llibre! I avui us porto la ressenya d’un llibre que us durà al cor de l’Àfrica: el 39è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor: “Expedició al Congo. Bwana Nyani”
I no només viatjareu en l’espai, sinó també en el temps... més concretament a finals del segle XX. Tal i com diu la sinopsis, tot comença quan l’Arnau, un noi de divuit anys, rep la proposta inesperada de sumar-se a una expedició al Congo per fer un reportatge sobre les investigacions d’un primatòleg. La veritat és que em va sorprendre llegir que els pares de l’Arnau no hi posessin cap pega, tenint en compte que el seu fill es disposa a endinsar-se a la selva d’un país recentment en guerra... I després d’haver llegit les aventures que viurà, tenien motius de sobra per preocupar-se!
Parc Nacional de Salonga
De totes aquestes peripècies divertides i esbojarrades, el capítol 12 és el que més m’ha fet patir, perquè no m’agradaria trobar-me en una situació tan delicada per res del món... Sort que els nostres personatges tenen bona estrella, perquè en més d’una ocasió podrien acabar estrellats!
A banda de l’intriga, he gaudit descobrint un grapat de curiositats sobre el món animal, aprenent paraules en Suahili, i coneixent una mica millor la cultura congolesa. Alfred Sala en lloa l’estil de vida humil, solidari i auster, i ens parla de les terribles conseqüències del colonialisme.
p.134 «Era gent que no tenia cap mena de malícia, gens rancuniosa, i en canvi, força agraïda i sincera.
-És com si haguéssim anat a parar a un poble on tota la gent és bona i viu en harmonia –va comentar la Mo.
-Fa molts anys, la majoria dels pobles del Congo eren així –va dir en Bungo, el cuiner, traient el cap entremig dels dos nois-, però el colonialisme, les lluites internes i la guerra han deshumanitzat moltes generacions.»
De fet, els nostres protagonistes seran conscients de la cruesa de les guerres civils: els nens soldats, el caos... Durant el viatge, l’Arnau evolucionarà i s’anirà amarant dels valors dels seus inesperats companys: la paciència, l’empatia i el respecte per la vida en general -i la natura en concret-.
Malgrat que els referents culturals dels nostres protagonistes poden quedar una mica allunyats dels joves d’avui en dia, està clar que els conflictes dels que seran testimonis són ben actuals. A més, la lliçó que aprendran és atemporal: davant les adversitats cal tenir confiança en un mateix, i obrar amb el cap clar... o resar perquè no se’t cruspeixin els cocodrils! L’Arnau i la Mo no ho oblidaran, i nosaltres... tampoc! Paraula de Mixa.
Mx
Write a comment
Marieta (Tuesday, 15 September 2020 14:56)
Bones!
No sé perquè però normalment les ressenyes que fas provoquen que les novel•les que menciones em cridin l'atenció i que m'entrin ganes de llegir-les. En aquest cas, m'ha entrat curiositat per saber què es tornarà l'Arnau al Congo i perquè m'han escollit a ell per anar-hi.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga