Títol: El viatge
Autor: Luigi Pirandello
Traductor: Narcís Comadira
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Fa tretze anys que l’Adriana Braggi no surt de casa. Des que va morir el seu marit, viu reclosa en el dol més sever. De fet, abans de casar-se tampoc havia sortit mai del poblet sicilià que l’havia vist néixer. Tot d’una, però, l’aparició d’uns lleus símptomes de malaltia faran que el seu cunyat l’obligui a anar a veure el metge a la capital i, com a conseqüència, a emprendre un viatge que li descobrirà tota la vida i tota la tendresa que s’ha perdut fins ara.
ressenya
El nou títol de la col·lecció “Petits Plaers” de Viena Edicions ens embarca en un viatge tant físic com emocional. L’Adriana, la protagonista d’aquesta història, abandona el seu poble natal per primera vegada a la vida i s’enfronta a un camí curull d’emocions complexes i contradictòries... l’agitació per sortir de la seva bombolla, la pena de saber-se tan ignorant, i l’alegria d’ensomni tot explorant noves ciutats.
Durant el viatge, Adriana experimentarà una revelació, i la seva ànima despertarà després d’haver estat tant de temps ensopida, aprenent per fi a gaudir de les petites coses ara i aquí. Diria que aquesta petita obra descriu perfectament el que ens passa a tots quan sortim de la nostra zona de confort. Jo m’hi he sentit una mica identificada, perquè sóc poruga de mena, però sempre acabo gaudint quan m’atreveixo a fer el salt (o m’empenten!).
D’altra banda, Luigi Pirandello realment ens transporta a l’època i als paisatges amb poques pàgines, tot i que les seves descripcions són un xic rocambolesques. No només et deixen sense alè per la seva bellesa, sinó també perquè són increïblement llargues!
Personalment, el que més m’ha agradat d’aquest Petit Plaer ha sigut l’inici, doncs en un sol capítol Pirandello fa una bona crítica al masclisme i les rígides costums de la Sicília profunda. Un retrat punyent de dones submises i infelices que, de fet, es podia exportar a molts pobles d’Europa i el món.
Tot i així, vull pensar que les decisions de l’Adriana són valentes, sobretot l’última del llibre, doncs demostra una autodeterminació que trenca amb tot. És una pena que el seu món no li permetés ser el que ella volia... d’alguna manera això em porta a pensar que, malgrat el progrés, nosaltres també seguim vivint "confinats" per les convencions socials.
En fi, sembla mentida que obres tan petites ens regalin tant en què pensar! I "El viatge" n'és una d'elles, Paraula de Mixa!
Mx
Richard Burton i Sophia Loren descansant del rodatge de "Il viaggio" de Vittorio de Sica, adaptació de l'obra de Pirandello.✨ pic.twitter.com/Ttp2okm0Ph
— Blanca Pujals (@blancapujals) July 1, 2020
Sophia Loren i Vittorio de Sica al rodatge de “Il viaggio”. 😍 pic.twitter.com/YExDOgoUBT
— Blanca Pujals (@blancapujals) June 30, 2020
Write a comment
Marieta (Tuesday, 15 September 2020 14:33)
Bones!
Sincerament, aquesta novel•la no m'acaba de cridar l'atenció. Crec que el tema que tracta no m'enganxaria del tot (sobretot quan la protagonista no surt de casa) i potser m'incomodaria una mica. De totes formes, moltes gràcies per fer la ressenya i donar a conèixer aquesta novel•la.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga