Títol: La Caseta de Fusta
Autora: Carla Zaplana
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Editorial: Bindi Books
Sinopsis: La Cali és una nena curiosa i divertida a qui li agrada molt jugar al jardí de la Caseta de Fusta dels avis. Allà es sent feliç tenint cura de la seva gosseta, collint enciams de l’hort i enfilant-se al cirerer perquè la Caseta de Fusta és un lloc màgic on connectar amb la natura.
La Carla Zaplana presenta 8 contes inspirats en la seva infància, quan passava part dels estius a casa dels seus avis en contacte amb la natura. Un recull de contes il·lustrats per la Màriam Ben-Arab per viure la màgia de la natura, menjar net i sentir-se bé.
ressenya
«La Caseta de Fusta és un recull de contes inspirats en la meva infància, quan passava gran part dels estius i els caps de setmana a la casa de fusta dels meus avis mentre els pares treballaven. Allí, hi recordo els moments més feliços, jugant amb la meva gosseta Bri i rebent molt amor dels avis.» diu Carla Zaplana a la introducció d’aquest nou títol de Bindi Books. De fet, si us fixeu en la caricatura de Zaplana al final del llibre, veureu que és ella mateixa qui apareix a la portada, tot allargant la mà cap a la Carla del passat. «Allí vaig aprendre a estimar la natura, vaig aprendre a embrutar-me, allí vaig ser nena i allí vaig somiar.»
Estimar la natura. Aquesta és la principal intenció de “La Caseta de Fusta”, un llibre ple de consells ecològics, receptes saludables, tècniques de relaxació i meditació, i fins i tot un petit curset de ioga. Carla Zaplana ens convida a protegir el nostre entorn i a no perdre la curiositat, i ho fa a través d’anècdotes dolces, quotidianes i a la vegada màgiques.
D’altra banda, aquest llibre també és un quadern d’activitats, doncs al final de cada conte trobareu unes pàgines perquè feu un seguiment d’alguns dels exercicis proposats, com ara crear un quadern de l’amistat, o fer créixer una planta.
p.42 «-Cada cop que planto una planta, penso en una persona que m’estimo i que vull al meu costat. Així, quan la rego, penso en aquesta persona i faig que la nostra amistat i estimació siguin cada vegada més grans. Les plantetes, com també les relacions amb els altres, s’han de regar una mica cada dia perquè estiguin sanes i no es panseixin.
-I com es rega una persona, àvia?
-Abraçant-la, dient-li que l’estimes, acompanyant-la perquè se senti feliç.
-I què fa que es panseixi una persona?
-Doncs quan li fas mal, quan fas coses que li poden saber greu, quan no l’ajudes si té un problema o si no li fas una abraçada quan està trista i la necessita. –l’àvia s’abraça a un pi, tanca els ulls, posar l’orella al tronc i diu:
-Aquests arbres, el teu avi i jo els hem regat durant molts anys amb paciència i calma fins que s’han fet alts i forts com són ara. Abraça’l i digue’m: què sents en el teu cor?»
El que més m’ha agradat de “La Caseta de Fusta” han sigut els contes on precisament apareixen comparacions entre les plantes i les relacions humanes, perquè ambdues es nodreixen de constància i dedicació. Però tots i cadascun dels contes són plens de valors perennes: des de la responsabilitat fins a l’amor, passant per l’amistat, la solidaritat, i el secret de la felicitat... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment
Marieta (Tuesday, 04 August 2020 14:19)
No coneixia aquest recull de contes, però pel que has explicat, m'encantaria llegir-lo. A més, les il•lustracions em semblen meravelloses. I m'encantaria poder llegir aquest llibre, perquè crec que gaudiria molt de la lectura. A més, crec que és una lectura molt necessària per tothom, ja que crec que pot ensenyar a la gent a que estimi i cuidi la natura.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga