El seu primer mòbil. Bones pràctiques per a la família digital

Títol: El seu primer mòbil. Bones pràctiques per a la família digital

 

Autor: Gerard Vilanova Godoy

 

Il·lustrador: Toni Térmens Fuentes

 

Editorial: Horsori Editorial

 

Any d’edició: 2020

 

Sinopsis: Si ara mateix teniu a les mans aquest llibre, és que ja us ha arribat la preocupació per l’ús descontrolat de la tecnologia, especialment en el cas dels vostres fills. Llegint-lo, obtindreu arguments per preparar-vos per afrontar el canviant panorama tecnològic, posant sobre la taula els usos i costums que hem anat adquirint, menors i adults, amb el telèfon intel·ligent.

 

 Perquè res del que passa en la família és culpa del mòbil. És tan sols una màquina comandada per humans, de vegades, prou inexperts. En aquesta lectura trobareu un mètode perquè, a partir del vostre compor­tament individual, creeu una ètica digital compartida i acceptada per la vostra família i, potser, pel vostre entorn social immediat.

 

ressenya

El passat 14 de juliol vaig coincidir als estudis de TV3 amb el professor i tècnic de comunicació Gerard Vilanova, qui venia al programa Tot Es Mou a parlar del seu últim llibre, un assaig sobre bones pràctiques digitals adreçat a pares i docents preocupats per l’ús descontrolat de la tecnologia. Em va semblar una premissa interessant i vaig acabar més contenta que un gínjol amb un exemplar dedicat sota el braç! 

 


 

El meu primer mòbil era tan diminut que us podria cabre al palmell de la mà. Me'l van regalar quan tenia 8 anys i només el feia servir per trucar en cas de necessitat. Sembla que faci una eternitat de l’arribada dels telèfons intel·ligents, però en realitat estem parlant d’anys. Algunes generacions els han après a fer servir més ràpidament que d’altres, però... ens han ensenyat a fer-ne un ús responsable? El text, junt a les impactants il·lustracions de Toni Térmens (que ens mostren la realitat sense embuts), són capaços de propinar més d’un ganxo a les nostres consciències.

 

 

Però anem per parts... Gerard Vilanova arrenca l’assaig amb un resum sobre com hem arribat fins aquí: un món en el que les dades (les nostres dades) són el petroli del segle XXI. Realment som conscients de la quantitat d’informació que revelem a les grans empreses? O fins a quin punt se’ns pot conèixer a través de la nostra “petja digital”? Mentre llegia no he pogut evitar recordar la TEDx Talk de Marta Peirano “¿Por qué me vigilan, si no soy nadie?”. Recomano que la mireu per complementar aquesta lectura:

 

 

D’altra banda, a la segona part del llibre trobareu consells per regular l’ús del mòbils en família, conscienciar als nens de ben petits, i explorar les vessants educatives i enriquidores d’internet i les xarxes socials. L'única intenció de l'autor és obrir-nos els ulls i animar-nos a actuar amb seny (independentment de la nostra edat!).

 

p.73 «Evidentment, el que us plantejo són solucions pròpies , no són veritats absolutes. A més, no totes les mesures són adequades per a tots els casos i moments, caldrà saber destriar quines us seran útils i quines no (atenent les vostres circumstàncies particulars i familiars) i, fins i tot, adaptar-les al vostre gust.» 

 

Vilanova repeteix al llarg del llibre que l’aprenentatge digital depèn de tota la família, i ha de començar per pares que donin un bon exemple als seus fills. Els extrems mai són aconsellables, de manera que l’autor aposta per fer un ús equilibrat de les noves tecnologies. Una frase ho resumeix molt bé... “No hi ha conductes bones i dolentes, sinó responsables i irresponsables."

 

L’autor també dedica pàgines a reflexionar sobre la feina pendent de l’escoles a l’hora d’implantar una educació mediàtica eficaç. Segons Vilanova, l’ús de les noves tecnologies a l’escola no ha generat cap transició cap a una mentalitat digital.

 

p.41 «A més, el sistema té forma d’embut: a les etapes més baixes, la innovació vinculada a la tecnologia educativa es percep com a positiva, les escoles la venen com a part essencial de projecte educatiu, les família l’accepten […] però, més endavant, aquesta acceptació va perdent consistència i es difumina.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql) el


Encara a secundària massa sovint s’acaba avaluant únicament amb exàmens i treballs tradicionals. S’acosten el batxillerat i els cicles, i potser la selectivitat i la universitat, que ensenyen i avaluen com sempre s’ha fet, i el sistema s’hi va amotllant. […] Doncs, amb aquest panorama, fàcilment qualsevol docent pot deixar de creure i d’esforçar-se en la innovació i en la transformació. Massa esforç per a no res.»

 

El llibre també tracta temes com ara la compra online, les estafes, les contrasenyes segures, les fake news o la importància de les còpies de seguretat. Sabíeu que tenim drets digitals reconeguts legalment? Malauradament, alguns són gairebé impossibles de implementar, com ara el dret a l’oblit, perquè el que pengem a Internet, es queda a Internet... així que parem-nos uns instants a pensar en les conseqüències abans de publicar res. Tal i com diu Vilanova «tristament, la majoria de publicacions que més ens comprometen les hem fet nosaltres mateixos.»

En fi, per acabar us diré que, després de la lectura d’aquest llibre, he decidit desconnectar totes les notificacions del meu mòbil. L’ús abusiu de la tecnologia ens converteix en éssers dependents, però tal i com ens demostra “El seu primer mòbil”, sempre som a temps de trencar aquestes cadenes i començar a fer un ús responsable dels nostres mòbils... Paraula de Mixa!

 

Mx

Write a comment

Comments: 1
  • #1

    Marieta (Wednesday, 29 July 2020 08:20)

    Wow, no coneixia aquest llibre! De fet, em fa una mica de vergonya dir-ho (perquè sóc bibliotecària documentalista) però no sabia que hi haguessin llibres sobre aquest tema. En fi, suposo que sempre es pot aprendre coses noves, hehe.

    Respecte al tema que tracta el llibre, crec que en la societat en la que vivim actualment és molt necessari que algú ens aporti Informació sobre aquest tema, perquè la tecnologia està molt present a les nostres vides i a vegades cal regular-ne el seu ús. No he llegit aquest llibre, però em dóna la sensació que també podria ser útil pels adults.

    Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!

    Marieta ~ Relatos de una náufraga