La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

El primer llibre que he llegit durant la Reading Rush 2020 ha sigut “La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey” (ei, no m’ho puc creure... he aconseguit escriure el títol sense copiar!!). Tenia clar que enguany volia aprofitar els set dies d’aquesta marató de lectura internacional per donar una oportunitat a recomanacions pendents, així que vaig escollir l’obra de Mary Ann Shaffer. L’he devorat en un dia.

Tot i ser una novel·la epistolar, és a dir, formada íntegrament per cartes de diversos personatges, la història flueix molt bé. No patiu si us feu un embolic amb els noms, mica en mica anireu entenent qui són i quin paper juguen a la història. 

Heu llegit “84 Charing Cross Road”? No he pogut evitar pensar en aquest irònic i commovedor recull de cartes reals entre l’escriptora novaiorquesa Helene Hanff i el llibreter londinenc Frank Doel pocs anys després de la Segona Guerra Mundial. Em va robar el cor el 2018, i encara que “La societat literària […] de Guernsey” és una obra fictícia, ha aconseguit transmetre’m emocions similars.

En primer lloc, l'obra de Shaffer i Barrows és un homenatge al poder dels llibres. Ens parla de la capacitat que tenen d’ajudar-nos a entomar situacions difícils, de consolar-nos i de connectar-nos amb altres llibres i persones. Els llibres posen paraules a allò que ja hem viscut i no sabíem descriure. Però sobretot, ens demostra que no hi ha una sola porta d’entrada a la lectura, sinó milions d’elles, i que els seus efectes secundaris són imprevisibles! 

Durant la lectura he deixat anar alguna riallada, i m'he emocionat amb les anècdotes dels membres de La Societat Literària... és tan fàcil empatitzar amb ells! A més, a mesura que la novel·la avança apareixen més subtrames i petits misteris per resoldre, de manera que et manté ben intrigada.

Però no tot són flors i violes. Junt amb les vivències estrafolàries i commovedores, també en trobareu d’impactats. Mentre les llegia he recordat la història de la Neus Català, fins fa poc l’última supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück, i una lluitadora increïble (no em canso mai de recomanar la seva biografia novel·lada “Un cel de plom”, també publicada a Amsterdam Llibres). Quan va aconseguir sortir d’aquell infern es va trobar en un món on els governs ho volien oblidar tot, i els familiars no treien mai el tema. Però cal parlar-ne, llavors i sempre.

El llibre de Mary Ann Shaffer ens ho recorda, i és, en definitiva, un tribut als punts de llum en l’oceà de foscor de la guerra, independentment del bàndol. Hi ha anècdotes que us trencaran el cor en mil bocins, però d’altres que us tornaran l’esperança en la humanitat... Podeu estar-ne segurs... Paraula de Mixa!

Mx