Títol: Els fruits saborosos
Autor: Josep Carner i Puig-Oriol
Editorial: Edicions 62
Any de publicació: 2019
Sinopsis: Al llarg de la seva vida el va anar revisant i, de fet, disposem de tres versions diferents del poemari: a més de la del 1906, es va editar el 1928 i el 1957. A Els fruits saborosos, Carner explicita alguns dels elements que caracteritzaran els postulats del Noucentisme: una certa Grècia ideal com a model d'una estètica entre el classicisme i el popularisme mediterrani. Aquesta edició consta d'un text introductori i d'un comentari extens de l’últim poema, a càrrec de Narcís Comadira (Girona, 1942), autor d'una extensa obra com a poeta. A més, Comadira també és pintor, dramaturg, traductor, crític literari i assagista. Ha publicat molts articles i assaigs sobre el Noucentisme i alguns específicament sobre Carner, continguts a llibres com Sense escut (1998) i Forma i prejudici (2006). Pel que fa a la seva poesia, Formes de l'ombra (2002) recull tots els llibres publicats abans de Llast (2007), el seu últim llibre fins ara. Les propostes de treball i els textos complementaris han anat a càrrec de Carme Arenas, catedràtica de literatura catalana, traductora i editora.
ressenya
El passat 26 de febrer es va donar el tret de sortida a l’Any Josep Carner, que commemora el 50 aniversari de la seva mort. Josep Carner i Puig-Oriol fou un poeta, periodista, dramaturg i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
El 1906, als 22 anys, va publicar “Els fruits saborosos”, una de les seves obres més destacables: 18 poemes sobre el cicle de la vida. Les maduixes representen la infantesa, les peretes la vitalitat de la joventut, les taronges l’estat de bon esperança, els albercocs l’amor maternal, la poma l’amor que persisteix al llarg del temps, les figues la viudetat, les magranes l’enyor de la passió...
La gran majoria dels personatges que les tasten formen part de la mitologia grega o en fan referència, però alhora no podrien ser més mundans. Resulta impossible no emmirallar-s’hi, perquè ens parlen d’experiències que hem viscut, de cabòries quotidianes que no ens deixen tranquils, de persones que hem estimat... A través d’aquestes senzilles fruites, Carner ens mostra moments idíl·lics de joia, nostàlgia i acceptació, i ens hi transporta amb pocs versos.
En general, els poemes m’han transmès tendresa, esperança, vitalitat, i una filosofia de vida molt sàvia. En destaco algunes metàfores i estrofes que m’han semblat precioses, com per exemple:
«I quan vindrà aquell dia que el nostre fat curulla,
aquell endreç per sempre que no farà cap por,
que es cremi un xic d’espígol damunt de ma despulla
i aquell estel que em veia s’adoni que no hi só.»
Les serves endreçades (XIV)
«Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l’olor que t’esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se’n va.»
Les peres jovenetes (V)
«[…] ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara les maduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits.
Com les maduixes (I)
Crec que el meu poema preferit és en efecte “Com les maduixes”, perquè capta a la perfecció el que significa ser un infant. Tant de bo poguéssim seguir collint maduixes amb la mateixa joia, innocència i llum als ulls la resta de la nostra vida!
“Els fruits saborosos” és una lectura breu però intensa que us animo a descobrir i assaborir.
Mx
Write a comment