Títol: Skørdåt II. Una ombra esquitllent
Autor: Xavier Rull
Il·lustració coberta: Diego J. García Zéliz
Editorial: MS Publishers
Any de publicació: 2020
Sinopsis: La Skørdåt rep l'encàrrec de dur un aliax especial des de Mercuri (a tocar del Sol) fins a Eris (a la part més externa del Sistema Solar). El capità Denk sap que aquella càrrega tan valuosa serà cobejada per centenars de pirates i militars corruptes, i que, en un viatge tan llarg, estaran en tot moment exposats als assaltadors. Així que haurà d'enginyar-se-les sobre com fer aquell viatge tan perillós i al mateix temps sortir-ne amb vida. I més quan na Priscil·la, una antiga enemiga d'en Denk que disposa de diverses naus armades arreu del Sistema Solar, se n'assabenta i es proposa de robar aquell aliax. Aquell viatge obligarà la Skørdåt a ser una ombra esquitllent, que passi desapercebuda. I, fins i tot així, en més d'una ocasió caldrà jugar-se-la a cara o creu.
ressenya
Ja està disponible la segona aventura còsmica de la tripulació de la Skørdåt, creada pel professor de filologia Xavier Rull... “Una ombra esquitllent”.
Aquest cop, en Mikka, en Denk, la Rakket, en Züub, la Lylya, la Djènia, en Kross i l’Athena es veuran involucrats en una missió secreta que els portarà força maldecaps. De fet, no tindran ni un respir mentre duri l’encàrrec, i hauran de trencar-se les banyes per superar en destresa, enginy i joc brut els seus enemics.
En aquest segon volum podrem començar a comprovar que la fama de la Skørdåt és ben merescuda: la seva agilitat tàctica és difícil de superar, i tenen més d’un as a la màniga! També serem una mica més conscients dels nivells de corrupció que arrasen l’univers al segle XXVII. Un mirall en el que ens fa angúnia mirar-nos, però que pot convertir-se en el nostre futur.
Tal i com diu Rull en un article del Diari de Tarragona: «Les distopies són un futur més o menys alternatiu al que tenim ara on la humanitat evoluciona cap a un sistema més aviat feixista de control. Aquí simplement és tal com vivim ara, amb la corrupció política, l’Ibex 35, tot el que tenim ara però multiplicat per tot el Sistema Solar. En el fons està dient que sempre serem així»
Segueixo pensant que hi ha fragments del text que es podrien simplificar (doncs són bastant repetitius) i pel meu gust, els personatges fan massa explicacions tècniques. De tant en tant està bé que els personatges s’ensenyin mútuament fets que desconeixen, (sobretot perquè utilitzen exemples senzills i planers per fer entendre temes complexos) però l’ús freqüent d’aquest recurs pot acabar alentint el ritme de la trama.
D’altra banda, al principi de cada capítol trobareu informació tècnica sobre diferents planetes del nostre sistema solar, a mesura que els protagonistes s’hi vagin acostant. Tot i que s’esmenten fets curiosos, trobo que seria més engrescador aprendre aquesta informació de manera variada i subtil, sense ser conscient de les intencions didàctiques de l’autor. Sinó, les explicacions s’interposen en l’emoció de les escenes més trepidants.
D’aquesta segona aventura em quedo amb la crítica social... La Djènia ho resumeix perfectament al capítol 9:
p.84 «La gent penca molt per a cobrar un salari de merda... […] I encabat ha de gastar-se aquells crèdits per a comprar aire, aigua, gas, electricitat, menjar o pagar-se el lloguer de l’habitatge, sempre a preus desorbitats. I tot això ho han de comprar... als mateixos que els exploten laboralment! Si el mateix Govern que hauria de facilitar la sanitat, se’n desentén. […] I si a les persones encara elsi sobra algun cèntim, se’l gasten comprant continguts televisius per tal de passar l’estona a l’apartament minúscul on viuen, per així oblidar la merda de vida que porten. O se’l gasten fent un viatget i vindre a veure la Terra ni que sigui un cop a la vida. I saps qui porta els negocis audiovisuals i de viatges turístics? Sí, els mateixos amos de les constructores, de les empreses mineres, de les empreses de telecomunicacions, de les asseguradores o de les farmacèutiques. Els mateixos per als qui la gent pobra s’eslloma fent hores i més hores. Tots els diners que guanya la gent és per a retornar-los als ricatxos.»
I vosaltres, també teniu ganes d’enrolar-vos a la Skørdåt i deixar enrere les injustícies? Sempre hi ha lloc per a un tripulant més... Paraula de Mixa!
Mx
