L'Agus i els monstres. L'illa de Truman

L’Agus i els monstres s’han tornat a ficar en un embolic dels grossos! Hauran de navegar fins a l’illa de Truman per rescatar els seus amics. Aquest cop, l’Agus i la Lídia faran creure als seus pares que marxen a una trobada de bibliotecàries per parlar sobre la seva passió per la lectura i... tant de bo això es fes realitat més sovint! És important que les institucions escoltin als joves per fer bons plans de foment de la lectura.

Durant aquesta aventura no faltaran les característiques referències a pel·lícules i obres de culte, com per exemple “Guerra i Pau”, “Tot esperant Godot” o “El llibre de les bèsties” de Ramon Llull. Està clar que, igual que la guineu de la faula (na Renard), l’ambició del Dr. Brot i el General Blackboard no té límits!

L’únic que no m’acaba de fer el pes és que els nostres protagonistes caiguin tan fàcilment en els paranys dels OH, una organització secreta que recorda a les icòniques pel·lícules dels “Men in Black” (Homes de Negre). Des de petita he sigut fan d’aquest franquícia i m’ha fet gràcia llegir la paròdia creada per Copons i Fortuny.

Però si hi ha una frase que descriu aquest llibre és de Shakespeare. Tal i com diu el Sr. Flat: “Els amics que ja han vist posada a prova la seva amistat cal que te’ls enganxis a l’ànima amb ganxos de ferro.” Tots els personatges s’ajuden mútuament, i ens demostren que es poden fer amics als llocs més inesperats.

També em quedo amb la fe indestructible dels monstres en les persones. No importa quants malvats personatges es creuin al seu camí, ells saben molt bé que el món és ple de gent noble, i que tampoc no costa trobar-los. El Sr. Flat n’està convençut: “Cadascú ha de decidir com vol ser. Però jo mai no he perdut l’esperança. Tothom pot canviar.”

La veritat és que no veia un homenatge tan emotiu al valor infinit de l’amistat des dels llibres del Regne de la Fantasia de Geronimo Stilton. Al final fareu que acabi plorant com el Coponovitx!! Sí, reconec que la Fortunyova i el Coponovitx són personatges genials! No he vist mai uns autors que s’incloguin tan descaradament als seus llibres i a sobre es riguin d’ells mateixos... Es pot ser més crack? Paraula de Mixa que no!!

Mx