Coses que no podrem evitar

Editorial: Columna

Any d’edició: 2015

Sinopsis: “Coses que no podrem evitar” és una novel·la que ens explica la història d’un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d’un any per Àsia. Empès per l’esperit aventurer de la pel·lícula Into the Wild, però també amb la sensació de descontrol vital típica de l’edat, el protagonista comença una travessia que el portarà per Rússia, Mongòlia, la Xina, el Tibet i el Nepal. Un periple que l’allunyarà de les dones de la seva vida, els referents més importants del protagonista, amb qui haurà de definir noves relacions a distància.

ressenya

Fa poc un parell d’amigues em van recomanar el Premi Carlemany 2014 “Coses que no podrem evitar”, així que em vaig apropar a la Biblioteca Francesc Candel a buscar-lo. Us ho podeu creure? Mentre investigava la biblioteca per primera vegada, els meus passos em van portar just davant del prestatge on m’estava esperant l’obra de Verónica Sánchez Orpella.

I quan la vaig obrir per la primera pàgina em vaig trobar un començament intrigant i enigmàtic, i una història àgil i alhora profunda... La peculiaritat principal és que està narrada en segona persona del present d’indicatiu, un estil atrevit que fins ara només havia descobert a les obres de Sebastià Bennassar. Un recurs, junt amb el fet de no esmentar mai el nom del narrador, que busca involucrar al lector i fer-lo sentir protagonista de la trama.

Però anem per parts... aquesta novel·la explica un viatge. No només físic, sinó sobretot emocional: tots els personatges que hi apareixen tenen batalles internes pendents que tard o d’hora hauran de lluitar... Sobretot, el nostre protagonista. Perquè per molt lluny que vagi, les seves preocupacions segueixen a Barcelona. A cada indret nou que descobreixi, però, coneixerà gent de tota mena amb problemes diversos que l’ajudaran a veure més enllà dels seus. La música i la literatura canalitzaran el reguitzell de sensacions i pensaments que l’aclaparen. I l’escriptura els posarà en ordre, ja que la segona i quarta part del llibre són epistolars (una barreja d’e-mails, cartes i trucades).

“Coses que no podrem evitar” plasma molt acuradament les inseguretat dels joves (i no tan joves!) i les seves ganes de trobar un lloc al món... Encara que alguns aspectes no m’han semblat gaire realistes, com ara els referents dels personatges i el seu vocabulari poc juvenil. Si algú coneix un jove de 17 anys acabats de fer amb la mateixa profunditat emocional i ànima de poeta, me’l pot presentar?

I és que l’estil de Sánchez Orpella és gairebé sinestèsic: juga amb els sentits per capturar moments, pintar escenes i congelar instants. La seva narració ha sigut el que més he gaudit del llibre, sobretot les descripcions dels paisatges:

Escenaris de la novel·la: Llac Hövsgöl (Mongòlia) | Dunes de Khongoryn Els (desert del Gobi)

p.141 «"De vegades Mongòlia és lluna”, li escrius a l’Olívia. “Cràters i depressions massa perfectes per ser descrits amb paraules d’aquest planeta. D’altres, Mongòlia és pell de llangardaix. Mirada al microscopi, això sí, i nosaltres poblant-la com bacteris inofensius. Un dia Mongòlia és manta de vellut. L’altre, sala de miralls, amb llacs que difonen el buit dins de si mateixos. Mongòlia també és el dibuix d’un nen, just abans de la corrupció de l’acadèmia. […]

“De vegades, a escola, a les classes de llengua, hem fet exercicis que ens demanen que omplim els buits”, li recordes a l’Helena. “Ja saps, espais buits o línies de punts que marcaven posicions dins una frase de la qual havíem de trobar el pronom adient, el temps verbal o l’ortografia correcta per a la paraula que hi esquia. Omplir els buits. Això és Mongòlia, una oportunitat d’omplir els buits. Paisatges gegants, oberts, inabastables, Quilòmetres i quilòmetres d’estepa verda tacada de rius blaus, iurtes blanques o ramats marronosos, però essencialment buida. Només dos mons ben diferenciats: el cel i l’estepa. I tots dos fent-se presents com inacabables línies de punts llestes per ser omplertes amb la imaginació”.

Escenaris de la novel·la: Lhasa (Tíbet) | Pokhara (Nepal)

“Coses que no podrem evitar” és un llibre que us farà reflexionar de valent sobre l’autoengany, la mort, les pors, les etiquetes, l’egoisme, la felicitat, el dolor... entre molts altres temes. És un petit camí a la maduresa i la il·luminació, un bon exemple de per què la literatura ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos.

Pel que fa al final... Per a mi, l’ideal hauria estat acabar la novel·la amb la quarta part, perquè el capítol que la completa és intens i perfecte: un crescendo que et deixa amb un somriure als llavis i et dóna la sensació de tancar un cercle i obrir una porta. Així que si, igual que jo, voleu un final feliç, acabeu la lectura aquí. Sinó, us espera un desenllaç molt més profund, però amb un gir final un pèl forçat que us indignarà.

Sigui com sigui, no puc evitar recomanar la lectura. Emmirallar-vos en els personatges i quedar-vos atrapats en el seu viatge vital seran coses que no podreu evitar... Us en dono la meva paraula de Mixa!

Mx