Tot el que sé quan m'enfando

Està clar que l’escriptor i guionista Jaume Copons no ha perdut el nen curiós que porta dins, i és per això que ha ideat una col·lecció adreçada als lectors més joves titulada “Tot el que sé...”. Fins ara ja ha publicat tres títols que investiguen sobre la caca, la gent i la por, cadascun il·lustrat per un autor nacional diferent: Marcè Galí, Guridi, i Pep Montserrat. I aquest 2020 ja tenim disponible “Tot el que sé quan m’enfado” amb les il·lustracions de Emilio Urberuaga.

I la veritat és que encaixen molt bé amb la temàtica, perquè quan algú està alterat no té ganes de fer línies perfectes, i l'estil de Urberuaga recorda a un esbós (per cert, podreu trobar un "cameo" de'n Jaume Copons en una de les il·lustracions)

Aquest cop, la protagonista del conte serà l’encarregada d’adreçar-se al lector directament, i començarà explicant què la fa enfadar (reconec que de petita jo també havia intentat sortir -sense èxit- disfressada al carrer ^.^). A continuació sabrem quins estralls fa la ràbia al seu entorn, perquè, com ella bé sap, tothom s’enfada!

Copons explica veritats com temples... com ara que quan més et diuen que no sentis una cosa, més la sents! O que estar enfadat és molt cansat i avorrit...

“Si fa no fa, tothom s’enfada pel mateix: perquè no aconseguim el que volem o perquè les coses no són com ens agradaria que fossin. I llavors... Patam, ens enfadem! I no és gens agradable estar amb gent enfadada!”

Hi ha moltes tècniques que ens poden ser útils per evitar fer una rebequeria, però la nostra protagonista no pot evitar formular-se una pregunta ben interessant... quan ja és massa tard, com ens ho fem per deixar d’estar enfadats? Doncs fent servir el... desenfadador! Preneu nota i patenteu aquest invent meravellós! És infal·lible... paraula de Mixa! ;-)

Mx