Rialles

Us he dit alguna vegada que m’encanta el mot “rialla”? No només per la seva sonoritat, sinó perquè el simple fet de pronunciar-lo et deixa gravat un esbós de somriure als llavis. Però no només m’agrada la paraula, sinó tot el que representa.

Segons deia Charles Chaplin, “un dia sense riure és un dia perdut”. I quanta raó tenia! Vosaltres ja heu rigut avui? Recordeu que gairebé sempre és un bon moment per recuperar el temps perdut. De fet, cada vegada que li preguntava al meu avi: “Quina hora és?” ell em contestava “és l’hora de somriure!”

I per què us explico tot això? Doncs perquè vinc a parlar-vos d’un dels contes més originals que he llegit últimament! Combel Editorial ha publicat un llibre que conté justament el que el seu títol proclama: rialles! Però no pas onomatopeies, sinó rialles de debò, moments de felicitat capturats en un llibre amb un petit altaveu.

Pàgina a pàgina anireu descobrint riures completament diferents (edat, tessitura, desencadenant...), i haureu de trobar on s’amaga el botó màgic per poder-los escoltar (però no us oblideu d’activar la bateria, o fareu el ridícul com jo! XP).

A més, les il·lustracions de Francesco Chiacchio són un acompanyament ideal: pinzellades gruixudes i poc precises, però que transmeten perfectament el missatge de cada frase escrita per Jaume Copons.

Hi ha rialles ofegades (que se’ns escapen en els moments menys oportuns), rialles que es barregen amb llàgrimes d’emoció... fins i tot n’hi ha de malvades! Us animo a que les identifiqueu totes en família i jugueu a imitar-les perquè... tal i com diu el llibre, les millors rialles són les que es comparteixen, paraula de Mixa!

Mx