Una vela en el mar blau. Antologia de poesia catalana moderna de tema grec

Una vela en el mar blau és una antologia de poesia catalana que gira al voltant de Grècia i la seva mitologia [Incís] casualment acabada de llegir ahir 18 d’agost... aniversari del famós personatge literari Percy Jackson (fill del Déu Posidó). ^.^ [Fi de l’incís]

 

Al pròleg, els autors d’aquesta edició (D. Sam Abram i Eusebi Ayensa) expliquen que en un assaig, la poeta Maria Àngels Anglada deia que sense el mite grec hauríem de renunciar a una part important de la nostra lírica. «I realment és així. Ella ho demostrava amb unes aclaridores pàgines sobre Verdaguer, Carner, Riba, Espriu o Ferrater, entre d’altres, i la nostra antologia –que manlleva el seu títol d’una coneguda composició del Príncep dels poetes- pretén il·lustrar-ho amb una selecció dels millors poemes d’aquests i d’una bona colla més d’autors catalans contemporanis»

 

I quina colla! Ni més ni menys que una vuitantena llarga, nascuts entre 1845 i 1978 (com és el cas de Jacint Verdaguer i Àngels Marzo respectivament). Fins i tot trobareu alguns poemes inèdits! Així doncs teniu dos opcions a l’hora de submergir-vos en la lectura: fer-ho cronològicament o buscar els vostres poetes preferits primer. Sigui com sigui, la meva recomanació és anar-los llegint de mica en mica i de forma espaiada per no saturar-vos amb la mateixa temàtica.

 

 

A banda de mitologia grega, en aquesta antologia també us topareu amb mencions a conqueridors, poetes i filòsofs grecs... Reconec que vaig riure per sota el nas amb aquest àcid poema de Pere Quart:

 

Socràtica

                           A J. F. i M.

 

Interrogaren el filòsof:

                                  -Mestre,

quin vici, d’entre tots, és el més digne

de pietat, respecte o amnistia?

El savi respongué:

-Tants en meriten!

Nogensmenys n’hi ha un que compadeixo

molt especialment, fins a les llàgrimes...

-Digues-ne el nom, si et plau.

                                                   -Quasi no goso.

-Tots els deixebles t’ho demanen, parla!

-Doncs em caldrà cedir: periodisme.

 

D’altra banda, hi ha poemes (com el de Miquel Costa i Llobera) que fan referència a la història de Catalunya, com l'època en que fins i tot els peixos de la mediterrània portaven les quatre barres. ([…] Mar de les terres, cor de la Història / tu tens la saba rejovenívola... / Ah!, si el temps a ma terra tornaves / i gran empori de tes naus la feies, / com a les hores en què, ple d’ímpetu, / gosava dir-te Roger de Llúria / que ni un peix nedaria en tes ones / si ja no duia son escut per marca!) 

 

 

Però els protagonistes indiscutibles són Orfeu, Ulisses, Penélope i Caront, alguns dels molts personatges que apareixen repetidament als versos d’aquest recull. És interessant veure tots aquests mites a través de diferents mirades: de vegades els poemes es limiten a narrar les llegendes, i d’altres les usen de metàfora per exemplificar variades experiències vitals.

 

p.32 «Orfeu, per exemple, és un referent literari en uns versos de Fages de Climent que podem llegir en el seu llarg poema Somni de Cap de Creus, mentre que Josep Sebastià Pons –autor de la bonica il·lustració de la coberta- en fa una interpretació profundament existencial, en la qual el cantaire diví és un reflex d’ell mateix en el seu afany per servar el record d’Helena/Eurídice, la muller morta trenta anys abans.»

 

Resumint, si aquest estiu esteu a prop del mar i necessiteu versos per descriure’l, o senzillament el trobeu a faltar, aquest recull us hi portarà... Paraula de Mixa!

 

Hydra

 

Què hi ha sota el teu rostre

que em fita amb ulls de pedra?

Quan gosaré arrencar-te

la màscara de carn

i fer front a l’obscur

mirall que em petrifica?

 

 

Maria Mercè Marçal