La llibreria ambulant

Títol: La llibreria ambulant

Autor: Christopher Morley

Traducció: Dolors Udina

Editorial: Viena Edicions

Any d’edició: 2014

Sinopsis: En Roger Mifflin, un llibreter ambulant que no desitja altra cosa que tornar al seu Brooklyn natal per escriure les memòries, aconsegueix traspassar el seu dubtós negoci sobre rodes (incloent-hi el cavall i el gos) a la desesperada senyoreta McGill, que està més que tipa de la seva monòtona vida com a grangera. I aquest irracional cop de cap de la senyoreta McGill és el punt de partida d’un seguit de peripècies que ella mai no s’hauria atrevit ni a imaginar... i encara menys en companyia d’en Mifflin, al qual s’ha compromès a portar a l’estació de tren més propera amb una única condició: que durant el trajecte li expliqui tot el que li cal saber per tirar endavant amb èxit la seva llibreria ambulant.

Un dels regals que em van fer pel meu aniversari va ser un exemplar de “La llibreria ambulant” de Christopher Morley (1890-1957), un dels periodistes més prestigiosos del seu temps. Aquesta idíl·lica edició (il·lustrada per Pep Montserrat) ja acumula vàries reimpressions, i feia temps que em cridava l’atenció.

Des que vaig llegir-ne la sinopsis tenia ganes d’acompanyar els protagonistes (la senyoreta Helen McGill i el senyor Roger Mifflin) en un plàcid viatge a bord del Parnàs, la llibreria ambulant, tot conversant sobre literatura... però la realitat ha superat amb escreix les meves expectatives. El viatge és força breu, però ple d’emocions, i té una mica de tot: intriga, suspens, humor, aventures, amor... què més es pot demanar? 

A més, m’he fet un tip de riure amb algunes situacions ben surrealistes (la meva mare no parava de preguntar-me a què venien tantes rialles!). I quantes veritats en un llibre tan petit! “La llibreria ambulant” reivindica la importància de tenir temps per reflexionar i gaudir de la natura, i ens demostra que, encara que cadascú tingui gustos literaris diferents, l’amor pels llibres ens agermana d’una forma única.

p.39 «Quan vens un llibre a un home, no li vens només dotze unces de paper, tinta i cola, sinó que li vens una vida nova. En un llibre hi ha amor i amistat, humor i vaixells que solquen el mar de nit; en un llibre de veritat, vull dir, s’hi pot trobar el cel i la terra.»

I què puc dir dels personatges? Amb poques pinzellades, Morley és capaç de presentar-nos uns protagonistes peculiars d’allò més interessants. Segons la fantàstica descripció de la Helen, el senyor Mifflin “era com un polsim de llevat en el gran i feixuc pastís de la humanitat” (tant de bo algun dia també em descriguin així!) Però sobretot em quedo amb la pròpia Helen, perquè és ben bé una força de la natura! Sap cuidar-se sola, la seva determinació és de ferro, i pren la valenta decisió de tornar a començar.

p.66 «El camí de Sherlby a Port Vigor passa entre els amples rostos dels turons que baixen cap al Sound, i més avall, a la nostra esquerra, el riu resplendia al fons de la vall. Era un paisatge perfecte: els boscos eren tot bronze i or; els núvols eren blancs de neu i semblaven llençols celestials eixugant-se a l’aire; el sol era càlid i surava gloriós en un arc de blau superb. El cor no em cabia en el cos de joia. Per primer cop, em penso, vaig saber com se sentia l’Andrew en aquells seus viatges de rodamón. Per què se m’havia mantingut tot això ocult? Per què el misteri transcendent de fer pa m’havia tingut tant de temps cega als misteris del sol, el cel i el vent entre els arbres?»

D’altra banda, us ben asseguro que no trigareu a enamorar-vos de l’esperit de la llibreria ambulant. No sé si jo estaria feta per una vida nòmada, però m’encantaria passar-hi una temporada! Sort que avui en dia tenim uns bibliobusos magnífics que recorren el nostre país, i que farien sentir tremendament orgullós al senyor Mifflin.

En fi, “La llibreria ambulant” ha arribat a mi en el moment just, perquè era la mena de llibre que em venia de gust llegir. La primera novel·la de Christopher Morley destil·la passió pels llibres, i si vosaltres també us considereu lectors empedreïts, no el podeu deixar escapar... paraula de Mixa!

Mx