Del 17 al 27 de setembre Sant Cugat celebra el seu VI Festival de cinema i novel·la negra “Sang Cugat Fantàstic” amb un lema que aquests dies interpel·la tant als assassins com a la resta de ciutadans: “Renta’t bé les mans!”. L’escena del crim són els Cinemes de Sant Cugat, i allà és on vaig poder gaudir del programa literari (que tenia lloc els dies 18 i 19 de setembre).
Quan hi vaig arribar el dissabte al migdia, tot just havia finalitzat la primera taula rodona del dia (“Clubs de lectura: els sospitosos habituals”) i era el torn de parlar dels joves lectors a la conversa “Misteris juvenils”. Emili Bayo (“Premonicions”, Estrella Polar), Dani Torrent (“El misteriós cas de la mare advocada”, Edicions Cal·lígraf) i la joveníssima Aina Huix (“Entre nosaltres”, Llibres del Delicte), moderats per la professora i membre de L’Escriba Sílvia Plana van reivindicar la necessitat de valorar la literatura infantil i juvenil (novel·les gràfiques incloses!).
Estaren d’acord en que tant els nens com els joves són un públic complex que no es sorprèn amb qualsevol cosa, i que mereix obres de qualitat que els faci descobrir el món. Cal ensenyar a les aules que llegir és un acte de plaer a través de llibres que interpel·lin als alumnes, i professors que els facin de guia. “Últimament es creen molts contes sense conflicte per sobreprotegir els nens” afegia Dani Torrent. Un gran error, perquè tal i com deia Emili Bayo “La lectura prepara als joves a gestionar les seves emocions”. Llegir ens ajuda a adonar-nos que no estem sols, a comprendre el món. I és per això que, segons Aina Huix “s’ha d’anar introduint temes considerats tabús a la LiJ”.
A les 13h el periodista Albert Prat conversava amb Damià del Clot (“Ella”, Llibres del Delicte) Jordi Solé (“El tigre i la duquessa”, Columna Edicions) i Salvador Balcells (“Si saps caure, t’alçaràs”, Meteora) sobre els comportaments antisocials.
“M’interessa descobrir el per què dels crims” deia Damià del Clot “a través de les motivacions estiro el fil de la història”. Segons, Barcells per posar-se a la ment dels criminals cal “parlar amb ells o llegir molt, veure com els han tractat altres autors, perquè la majoria ha estat en contacte amb gent a la presó”.
Però al capdavall, tal i com deia Jordi Solé “les principals motivacions per a cometre crims són iguals per a tothom"
Després de la pausa per dinar, l’escriptor i professor Josep Amorós va moderar una presentació de tres novetats escrites per Albert Gassull (L’instant precís, Llibres del Delicte), Lluís Estragués (Caso Fuga, ) i Adrià Guxens (Lazos de Sangre, Círculo Rojo). Amb ells vam viatjar d’Egipte fins a Irlanda, passant per diferents escenaris de Barcelona (inclosa la seva laberíntica xarxa de metro).
A mitja tarda vam escoltar intrigats i horroritzats la interessant xerrada de Paz Velasco (advocada i criminòloga) sobre la ment dels criminals psicòpates, i tot seguit fórem testimonis de la conversa entre Jacinto Vicente (autor de “Olot. Crònica d’un segrest”) i Ferran Grau ("L’hivern del coiot"), moderada per JR Armadàs, periodista i director de El Cinèfil. Els dos escriptors havien investigat cassos reals del nostre país, i en el cas de Ferran Grau fer-ho fins i tot va suposar una catarsi: “m’havia quedat sec, i ara ja puc tornar a escriure”.
I per fi va arribar el moment d’entrar en acció: era el meu torn de moderar una taula rodona de novetats titulada “Còctel de gèneres” i protagonitzada per l’escriptor, periodista i crític de cinema i televisió Pep Prieto, l’escriptora, articulista, tertuliana i ex-diputada Marta Alòs, i l’escriptor, periodista i docent David Marín.
Les seves novel·les són en efecte un còctel de gèneres perquè van més enllà del negre clàssic: “El mal pare” d’en Pep Prieto, és una barreja de gènere negre i terror situada entre Barcelona i Girona. “L’origen del pecat” de Marta Alòs s’apropa a les conxorxes polítiques i episcopals de Lleida, i “Appletown” de David Marín és un homenatge al negre clàssic amb un punt d’humor negre lleidatà. Va ser un plaer conversar amb ells tres sobre crítica social, personatges que es tornen tan vius que acaben fent la seva, i realitats que superen la ficció.
Malgrat que no em vaig poder quedar a escoltar el “Recital mortal” de Irene Solanich i Georgina Armadàs, per mi la cirereta del festival va ser poder conèixer i retrobar companys lletraferits, i corroborar que, tot i la negror del gènere, els seus ambaixadors estan plens de llum. Gràcies de nou per comptar amb mi... i fins a la propera! No us perdré la pista ;-)
Mx
Write a comment
Marieta (Tuesday, 24 November 2020 18:33)
Si et sóc sincera, jo no acostumo a llegir novel·les d'aquest gènere, ja que després tinc problemes per dormir i em provoquen por. Tot i això, últimament m'he animat a començar amb aquest gènere i he llegit: El caníbal d'Isabel Clara-Simó i La casa del cementiri de cotxes d'Arturo Padilla. I ambdós els recomano molt, ja que enganxen molt, la història està molt ben escrita i són un molt bon exemple de novel·la negra. A més a més, actualment estic llegint La puerta de Manel Loureiro i també m'està agradant molt. Al final em faré una adicta a les novel·les negres, haha.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga
Mixa (Tuesday, 24 November 2020 20:57)
Hola Marieta! Reconec que jo també sóc poruga, però he après a no negar-me a descobrir cap gènere, perquè sovint llegeixo llibres que no em pensava que m'agradarien ;-)
Gràcies per comentar!
Mx