Títol: Les tombes d’Atuan
Autora: Ursula K. Le Guin
Traductora: Blanca Busquets
Editorial: Raig Verd
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Les Tombes d’Atuan és un temple sagrat en una de les illes de l’imperi de Kargad. Els karguesos no són com la resta d’habitants de Terramar: són bàrbars de pell blanca, no creuen en els mags i desconeixen l’existència de les paraules veritables.
Amb només sis anys, la Tenar rebrà els honors d’una deessa; hereva d’un llinatge ancestral, regnarà com a Sacerdotessa Única a les Tombes d’Atuan. Però quin poder real tindrà? Governa la foscor, la por. La Tenar haurà de descobrir què significa exercir el poder de la llibertat d’elecció. La seva decisió serà una oportunitat de ser lliure i alhora pot canviar el destí de tota Terramar.
ressenya
Gràcies a aquesta preciosa reedició del Cicle de Terramar, per fi estic descobrint una autora que tenia d’allò més pendent, l’Ursula K. Le Guin. Cada dos mesos (aproximadament) l’editorial Raig Verd té intenció de publicar un nou títol, i actualment ja ha arribat a llibreries el segon volum: “Les tombes d’Atuan”. De fet, vaig tenir el plaer de moderar la seva presentació a la Setmana del Llibre en Català, tot conversant amb la fundadora de Raig Verd, Laura Huerga.
Una de les coses que més m’agraden d’aquestes edicions són els epílegs, ja que podem llegir a la pròpia Le Guin parlar sobre el procés de creació del llibre. Sabíeu que, després de publicar “Un mag de Terramar”, Le Guin no tenia planejat publicar cap altre història sobre aquest univers fantàstic? Però, en part per curiositat, en part per un viatge que la va inspirar, finalment es va animar a explorar altres indrets del món que havia creat i a escriure el seu primer llibre amb una dona com a personatge principal.
Altres edicions internacionals de "Les tombes d'Atuan"
«Quan escrivia la història el 1969, no havia tingut notícies de cap heroïna en una fantasia heroica des de les que apareixen a les obres d’Ariosto i de Tasso al Renaixement. Avui dia, n’hi ha en abundància, tot i que algunes em fan dubtar. Les dones guerreres de la fantasia èpica moderna –espadatxines despietades liquidant dolents-, en lloc de dones, més aviat em semblen nois en cossos de dona i amb armadures d’home.»
El resultat és la història de la Tenar, un personatge complex que us sorprendrà. De fet, em penso que no sóc l’única lectora que va quedar desconcertada en començar a llegir aquest segon volum i descobrir una trama tan diferent a l’anterior. “Un mag de Terramar” ens havia enlluernat amb indrets màgics i mars imponents, però “Les Tombes d’Atuan” et corprèn amb una aventura a les profunditats més fosques de l’ànima de les persones.
La pròpia autora reconeix que «El tercer capítol [de Les Tombes d’Atuan] potser és el passatge més cruel i buit d’esperança de tots els llibres de Terramar». Tot i així, la narració de Le Guin us captivarà, i la lenta evolució de la protagonista us atraparà. Igual que en Ged, la jove Tenar és un personatge complex que lluita -sense ser-ne conscient- una dura batalla interior. Mica en mica, s’adonarà que hi ha maneres de veure el món molt diferents a les que sempre li han explicat i farà descobertes punyents.
p.165 «El que havia començat a aprendre era com pesa la llibertat. La llibertat és un llast feixuc, una càrrega ingent i estranya per a l’esperit que la porta. No és fàcil. No és un regal que es rep, sinó una tria que es fa, i la tria pot ser difícil.»
No vull explicar-vos res més de la trama, però reconec que m’he sentit identificada amb la por de la Tenar als canvis i els nous reptes, i penso que el seu viatge emocional ens pot interpel·lar de la mateixa manera que ho va fer el d’en Ged. Perquè més enllà dels encanteris i els poders ancestrals, la veritable màgia de Terramar és permetre’ns conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Tal i com la pròpia Le Guin diu: «Per mi, la fantasia no és un castell de vent, sinó una manera de reflexionar, i de reflectir-hi la realitat.»
Acabo la ressenya amb un altre dels elements d’aquesta edició que m’ha agradat descobrir... un irònic missatge amagat de part de l’editorial:
«Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l’abast d’altres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar. En el cas de voler llençar-lo (cosa impensable), fes-ho al contenidor blau de reciclatge de paper.»
Per descomptat que una cosa així és impensable! Paraula de Mixa que guardareu aquest llibre com un tresor.
Mx
Write a comment