Títol: Mångata
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Editorial: Edebé
Any d’edició: 2020
Sinopsis: «Em dic Jana i tinc una missió: ballar sobre el llac a la llum de la lluna. Potser sona ridícul; per a mi, però, és molt molt molt important. Ho vaig prometre a la meva germana, la Zya, abans que morís. Tot i que és complicat, sospito que em vigilen a tota hora. I a més, me n’han quedat dues, i hauria d’estudiar.
Ai, perdoneu, quan parlo em faig un cacau!. M’heu de creure, però: jo la vaig veure ballar sobre l’aigua. Vull dir surant, sense enfonsar-se. Us en parlaré, d’ella, sí. M’ho explicava tot. Era una artista.»
ressenya
El 12 de setembre, durant la Tarda Jove de la Setmana del Llibre en Català, vaig tenir el plaer de conversar amb l’escriptor Ricard Ruiz Garzón sobre la seva darrera novel·la Mångata. Acaba de sortir publicada amb Edebé, i és una novel·la breu però increïblement especial: des de l’estructura fins al seu missatge.
Mångata està formada per 27 capítols que van de la A a la Z. Són capítols d’allò més breus, impactants, hipnotitzants, planers, corprenedors... Les paraules i les lletres juguen un paper molt important, i malgrat que semblen atzaroses, en realitat estan escollides meticulosament. Fins i tot descobrireu paraules intraduïbles d’arreu del món! És a dir, conceptes difícils de descriure que s’han de sentir perquè les paraules no els poden abastar.
p.15 «Cafuné, per posar-vos un exemple, és en portuguès ‘l’acció de passar els dits pels cabells d’algú estimat’. És un gest d’amor a la parella, a un familiar, a un amic, expressat tot plegat amb el ball de la mà sobre el cap. Ho deveu haver vist algun cop, i tant. […] Doncs bé, resulta que això no ho podem dir en català. Ni en francès, ni en anglès, ni en castellà; en cap llengua que no sigui el portuguès. Si més no, amb una sola paraula.»
I quina trama expliquen, aquestes paraules misterioses? Cada capítol t’ajuda a recomposar els fragments de la fotografia esquinçada d’una família. La Jana va perdre la seva germana gran fa 6 mesos i ha arribat el moment de complir la seva promesa... però no és pas tan senzill com sembla. Aconseguirà ballar sobre el llac quan hi hagi llum de lluna?
Mångata és una història profunda, simbòlica, oberta a moltes lectures. Ens parla sobre el dol i el perdó. Sobre el viatge de la infantesa a la maduresa i el camí de descoberta d’un mateix. És un homenatge a les dones i el seu llegat. Del poder de les històries. Una lliçó que ens ensenya a depurar els sentiments perquè no s’estanquin. Aprendre a dir adéu.
És una novel·la especial perquè traspua bellesa i emoció... Paraula de Mixa! No us en puc dir res més, perquè probablement cadascú hi veurà quelcom diferent al mirar l’interior d’aquest llibre (igual que tornar quan tornem l’esguard al nostre reflex sobre l’aigua). Així que us animo a que feu les vostres interpretacions, adopteu aquesta història i abraceu el camí de la Jana. Perquè al capdavall també és el vostre.
Mx
Write a comment
Marieta (Tuesday, 24 November 2020 17:22)
Llegint la sinopsi he pogut veure que és un llibre que traspua bellesa i emoció, perquè parla dels sentiments d'una noia jove que té una tasca molt important: complir una promesa. Penso que això és molt important, ja que sovint les promeses se les emporta el vent i hi ha gent que no els hi dóna cap importància. Però aquest llibre no només parla sobre això: també ens presenta a una família que ha perdut a un dels seus membres i com estan intentant superar la situació. Per tant, penso que podria ser una lectura recomanada per tots els nois i noies joves, perquè els podria ajudar a superar situacions similars i/o a entendre a les persones que estan passant per això.
Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!
Marieta ~ Relatos de una náufraga