El divendres 9 d’octubre vaig poder assistir de forma virtual al lliurament del XXXVI Premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor i del XXX Premi de literatura juvenil Gran Angular. Les intervencions del director de Cruïlla Josep Mª Cervera i el president de la Fundació SM Luís Fernando Crespo, van subratllar la voluntat d’ambdós entitats de promoure i prestigiar l'escriptura d'obres per a infants i joves en llengua catalana amb autèntica qualitat literària, que fomentin el gust per la lectura i els transmeti valors socials i humans. Perquè llegir significa descobrir realitats que canvien la nostra percepció del món.
Sense més dilació, les editores Anna Pauner i Dolors Ortiz van descobrir les obres guanyadores davant d’una vuitantena d’assistents expectants: “La música del diable”, de Silvestre Vilaplana, fou guardonada amb el Gran Angular, i “El país de cral” de Paula Ferrer i Molina s’endugué el Vaixell de Vapor.
Això sí, us haig d’explicar que, abans d’escoltar el veredicte, jo ja en coneixia el 50%. No és que dominés el poder de la telepatia (tot i que seria genial!), sinó que havia tingut l’honor de formar part del jurat del premi Gran Angular. No només va ser una experiència enriquidora i emocionant, sinó que em va fer il·lusió sumar-me a la celebració del 30è aniversari (un número ben rodó!) i poder conèixer professionals del món del llibre com la llibretera Marta Adell (La caixa d’eines) o l’escriptor Emili Bayo (anterior guardonat del Gran Angular).
Voler saber més sobre les obres guanyadores?
Sinopsis: El gran músic Lluc Erill ha desaparegut en circumstàncies estranyes, i tot fa pensar que s’ha suïcidat tirant-se al mar. Abans de desaparèixer, l’home va deixar una carta amb un missatge misteriós. Es tracta del primer d’una llarga llista d’enigmes, que sempre són escrits críptics acompanyats de codis QR que remeten a diferents obres musicals. I sempre amb referències al diable.
Sara, la neta del músic i l’únic familiar que li quedava, amb l’ajuda d’un vell amic de l’avi, intentarà resoldre els enigmes per descobrir la veritat. El que més inquieta Sara són les al·lusions dels missatges al fet que ella corre perill i la certesa que el seu avi estava molt espantat abans de desaparèixer. Però ha començat la cursa contra rellotge per salvar el que és més important que la vida de Lluc Erill, i ha d’arribar fins al final sigui com sigui.
Silvestre Vilaplana és escriptor i professor de secundària. Ha conreat els gèneres de la poesia, la novel·la i la narrativa, i les seves obres han estat distingides amb diversos premis. Amb “La música del diable” la seva intenció és entretenir i fer de la literatura un joc.
La novel·la és plena d’enigmes, i la música (a través de codis QR) és “el complement perfecte”. Vilaplana afirmà que la tecnologia no té per què ser contrària a la lectura, i reivindicà la necessitat de trencar els prejudicis sobre els llibres entre els joves, que els veuen estrictament com un element de classe enlloc d’una qüestió social.
Sinopsis: Gemma és l’única xiqueta que viu al poble més xicotet del món, Vellamina, que només té set habitants, i guarda un dels secrets més increïbles del món. La menuda localitat es troba enmig d’un immens bosc, al cim d’una muntanya.
A les rodalies del poble hi ha una mina abandonada, de la qual s’extreia un mineral molt característic: el cral. Ara, la mina està tancada perquè fa molts anys que el cral es va acabar. A Gemma no la deixen que s’hi acosti, perquè els seus pares i les veïnes i veïns opinen que la mina és molt perillosa. Però, per què és tan perillosa? Quin misteri hi guarda? I per què el cral es va acabar?
Paula Ferrer i Molina és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València i doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va especialitzar en Ginecologia i Obstetrícia, però escriu contes i relats des de ben petita (les seves obres de narrativa i breu han obtingut diversos guardons). De fet, “El país de cral”, neix de la seva primera història.
Amb els anys la trama ha evolucionat fins a convertir-se en una novel·la que, segons el jurat “t'endinsa en un món increïble de la mà d'uns personatges dinàmics i entranyables a la vegada que introdueix grans temes com són la solidaritat, la cooperació entre cultures i la cura del medi ambient.”
Durant la roda de premsa vam comptar amb la presència d’algunes alumnes de secundària en qualitat de reporters “junior” que van fer preguntes ben interessants als guardonats, i jo vaig aprofitar per preguntar-los-hi quin aspecte dels llibres havien gaudit més escrivint. Paula Ferrer es decantà per la creació dels mons de la seva història (indrets fantàstics però alhora coherents), i Salvador Vilaplana escollí el procés de recerca dels enigmes: “És com fer un tapís o un trencaclosques, pot ser desesperant però molt engrescador”.
Enhorabona un cop més als guardonats i llarga vida a premis tan necessaris com aquests! Tant de bo l'any que ve els puguem celebrar presencialment i sense que calguin mascaretes que amaguin els nostres somriures.
Mx
Write a comment
Paula Ferrer i Molina (Saturday, 17 October 2020 20:05)
És el millor reportatge sobre el lliurament dels premis Cruïlla que he llegit. Moltíssimes gràcies, estic ací per al que necessites.
Mixa (Saturday, 17 October 2020 21:22)
Oooh!! Moltíssimes gràcies, Paula, i felicitats de nou!!!
Una abraçada,
Mx