Títol: Exhalació
Autor: Ted Chiang
Traducció: Ferran Ràfols
Il·lustració: Cristian Malagón
Editorial: Mai Més Llibres
Any d'edició: 2020
Sinopsis: Arriba l’esperadíssim nou llibre de l’escriptor de ciència-ficció Ted Chiang, guanyador de múltiples premis i autor del conte The Story of Your Life, en què es va basar la pel·lícula Arrival, nominada per als Òscars. Els relats continguts a Exhalació són d’una originalitat i una humanitat sorprenent, i bona part d’ells ja han estat objecte d’una rebuda entusiasta.
A El mercader i la porta de l’alquimista, un portal que duu a través del temps obliga un venedor de teles del Bagdad antic a enfrontar-se als errors del passat i a la temptació de les segones oportunitats. A Exhalació, un relat epistolar, un científic d’una altra civilització fa un descobriment sorprenent que té ramificacions que no afecten només la seva civilització, sinó el conjunt de la realitat. I, a El cicle de vida dels objectes de software, una dona cuida una forma d’intel·ligència artificial al llarg de més de vint anys, durant els quals el que era una mascota digital passatgera s’eleva fins al que potser és un veritable ésser viu.
ressenya
Una de les novetats de setembre de l’editorial Mai Més Llibres ha sigut “Exhalació”, un recull de relats del guardonat Ted Chiang. Sense haver escrit mai cap novel·la, Chiang és un dels escriptors actuals de ciència-ficció més condecorats. De fet, el propi Barack Obama va dir de Chiang “Us farà pensar, enfrontar-vos a les grans preguntes i sentir-vos més humans. Ciència-ficció de la millor mena.”
Així que no només estic satisfeta d’haver descobert aquest autor, sinó que m’alegra haver-ho fet amb la traducció de Ferran Ràfols i l’edició de Mai Més Llibres (l’editorial segueix apostant per il·lustrar les seves publicacions de la mà d’artistes catalans, i aquesta en concret és de Cristian Malagón).
El primer que m’ha sorprès de Chiang és el seu ample registre. A “Exhalació” hi trobareu relats de tota mena: n’hi ha que semblen sortits de les mil i una nits, d’altres que s’apropen al subgènere steampunk... Una amiga lectora em va preguntar si calia tenir alts coneixements en ciència o física quàntic per gaudir-los, però no crec que sigui el cas. Si sabeu força del tema, segur que en podreu fer lectures més profundes, però la intenció de l’autor és més aviat divulgadora i filosòfica.
Chiang dona una volta més a dilemes que potser ja coneixíeu i els transforma en debats fascinants. I si estigués demostrat científicament que Déu va crear el món, però haguéssim d’afrontar una major prova de fe? I si fossin possibles invents que ens permetessin tenir una memòria perfecta, o conèixer els nostres futurs alternatius?
A través de situacions peculiars i narradors sorprenents, reflexionarem sobre el lliure albir, el destí, la subjectivitat de la memòria, les relacions humanes i la consciència. Recordarem la importància del carpe-diem, d’apreciar la nostra existència, i valorar allò que tenim al nostre voltant. Analitzarem fins a quin punt som el resultat d’una sèrie de conseqüències úniques.
Tot i que ja estava familiaritzada amb aquests conceptes, la majoria de relats m’han semblat interessants, i n’hi ha dos que encapçalen el meu rànquing de preferits:
- "La veritat dels fets, la veritat del sentiment” és un homenatge a la tradició oral i escrita. Chiang fa que ens adonem que tenir raó no sempre soluciona els nostres conflictes, i que la veritat i el que és correcte no tenen per què ser el mateix.
p.181 «-Com pot explicar una història, un paper?
-És un art que coneixem els europeus. Quan algú parla, fem unes marques en un paper. Més tard, algú altre mira el paper, veu les marques i sap quins sons va fer el primer home. Així, el segon home pot sentir el que va dir el primer.
En Jijingi va recordar una cosa que li havia explicat el seu pare sobre el vell Gbegba, el millor bosqueta del clan. “On tu i jo no veuríem només una mica d’herba remoguda, ell veu que un lleopard ha matat una rata del canyar i se l’ha endut”, li havia dit el pare. En Gbegba mirava el terra i sabia què havia passat encara que no ho hagués vist. L’art dels europeus devia ser semblant: els que sabien interpretar les marques sentien la història encara que no hi fossin quan es va explicar.»
- “L’angoixa és el vertigen de la llibertat” planteja un dilema moral realment captivador al voltant de la teoria de la multiplicitat de mons. Ens demostra que no podem viure pensant constantment en el que “podria haver sigut”, i que hem d’aprendre a acceptar les conseqüències dels nostres actes.
p.309 «No som sants, cap de nosaltres, però tots podem fer un esforç per ser millors. Cada cop que fem una cosa generosa, ens convertim en algú que és més probable que sigui generós la vegada següent, i això importa.
I el que estàs canviant no és només el teu comportament en aquesta branca: estàs inoculant totes les versions de tu que es bifurcaran en el futur. Si millores com a persona, t’assegures que una part més de les branques que es bifurcaran d’ara endavant estaran poblades per versions millors de tu.»
En resum, la ciència-ficció de Chiang és un vehicle per reflexionar sobre els misteris de la naturalesa humana i les conseqüències dels avenços tecnològics. L’escriptor estatunidenc assegura no situar-se mai ni en les pitjors ni en les millors hipòtesis: «Cada tecnologia té els seus beneficis i perills, l'interessant és avaluar-los tots dos. La tecnologia ens cura i ens fereix alhora.” Com tot a la vida, depèn de l’ús que nosaltres li donem. I malauradament la humanitat sempre ha trobat la manera de plasmar els seus millors i pitjors atributs en tots els grans avenços de la història.
Segons una entrevista a El País, Chiang explicava que evita passar mesos o anys (que és el que triga a escriure els seus relats) pensant en la part més negativa de l'ésser humà. “Vull pensar en el millor, perquè la gent pot ser meravellosa. D'alguna manera lluito contra la meva pròpia condició, perquè tendeixo a ser cínic i pessimista. Suposo que la ficció és una espècie d'armadura que no em deixa caure”
Així doncs, podríem dir que “Exhalació” és alhora un escut d’esperança i una sageta que us travessarà la ment per fer-ne brollar noves idees. El debat està servit... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment