Títol: Digueu-me Ju
Autora: Muriel Villanueva
Editorial: La Galera
Any d’edició: 2020
Sinopsis: El mateix dia que la Ju és expulsada temporalment de l'institut per haver perpetrat una situació de bullying greu, els seus pares li confessen que és adoptada. La Ju decidirà emprendre un viatge a la recerca dels seus orígens i, de pas, descobrir qui és ella mateixa.
Muriel Villanueva, autora d'una vintena de llibres, ha estat reconeguda amb premis com la Llança de Sant Jordi, d'Òmnium Cultural; el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i el Premi Carlemany per al foment de la lectura.
ressenya
Des que vaig conèixer a la Muriel en una de les trobades de joves lectors organitzades pel Què Llegeixes? tenia pendent descobrir els seus llibres, i per fi ha arribat el moment! M’he estrenat amb la seva darrera novel·la juvenil, que em va poder signar durant la Setmana del Llibre en Català.
Des del començant, “Digueu-me Ju” t’atrapa amb capítols molt breus que et toquen la fibra. Descriuen abstractament -però amb una precisió quirúrgica- l’embolic incomprensible que poden ser els sentiments. A més, les seves descripcions són poètiques, delicades i peculiars. Per fi entenc i comparteixo la cita de la Paula Jarrín a la contraportada del llibre: «La ploma de la Muriel és impecable, íntima, petita i arriba directament al cor.»
p.38 «Em desperto de cop. Sacsejo el cap, em frego els ulls. Penso a arrencar-me les parpelles perquè no es tanquin més, perquè no vull tornar-hi, a aquest malson. Després, però, penso a cosir-me-les per no haver de veure mai més la realitat.»
La premissa de la novel·la és senzilla però punyent, doncs tracta temes poc usuals a la LiJ (i fins i tot considerats tabú a la nostra societat). Probablement heu llegit altres novel·les sobre bullying, però potser no tantes explicades des del punt de vista de l’assetjador.
La història, que narra la tornada a les arrels de la protagonista, està carregada d’un fort simbolisme, plena de metàfores i visions surrealistes que amaguen veritats colpidores. El viatge de la Ju no serà racional, sinó emocional: una catarsi, un retrobament. Mica en mica anirem reconstruint els fets: per un cantó el motiu pel qual la Ju ha sigut expulsada, i de l’altre, la veritat sobre el seu passat.
Tot i que he acabat apreciant a la Ju, la intenció de la Muriel no és fer-la menys responsable dels seus actes. En canvi, ens demostra que qui actua amb odi és perquè alberga ràbia i por que no sap gestionar ni sanar. Cadascú lluita la seva pròpia batalla (encara que no ho sembli).
Així doncs, “Digueu-me Ju” és un llibre sobre aprendre a cosir ferides, a dir gràcies, a afrontar les conseqüències dels nostres actes i actuar amb responsabilitat. Mentre llegia no he pogut evitar pensar en “Mångata” de Ricard Ruiz Garzón, una novetat igual de màgica que comparteix temes com la mort i l’autoconeixement.
Ja només em queda animar-vos a que feu com els personatges i compreu unes quantes capses de mocadors extra, perquè -si sou com jo- probablement acabareu plorat com una magdalena amb un final tan emotiu. Paraula de Mixa que no podreu fer altra cosa que recomanar-lo!
Mx
Write a comment