La història impossible d’en Sebastian Cole

Blackie Books acaba de publicar la primera incursió en la literatura infantil de l’escriptor anglès Ben Brooks. En castellà ha sigut traduïda per Rebeca González, i en català podem gaudir de la traducció de Xavier Pàmies.

Pel que fa a l’edició, en destaco la portada de George Ermos! Té elements daurats que brillen amb la llum (com ara les estrelles i els perfils de les fulles), és acolorida, impactant... I he "mort d’amor" amb la frase que trobareu a la primera pàgina (i que, com en tots els llibres de Blakcie Books, fa referència a la gosseta Blackie): “La gosseta Blackie sabia que els amics de debò es compten amb les potetes Però a ella li faltaven potetes. O li sobraven amics. I que feliç que la feia aquest desgavell.”

Una frase que resumeix prou bé l’esperit de la novel·la, una oda a l’amistat i el poder de la imaginació... basada en fets reals! En un vídeo a Twitter, Brooks explicava: “quan venia un professor substitut al col·legi i el meu amic i jo ens avorríem, agafàvem un paper extra, escrivíem una redacció raríssima, la signàvem com a Sebastian Cole i esperàvem a veure si s’adonaven que no hi havia ningú amb aquest nom a la classe. Casi mai ho feien.”

“La història impossible d’en Sebastian Cole” és una història Nadalenca plena de personatges inoblidables. Fidel a la tradició iniciada per Charles Dickens amb “Cançó de Nadal”, descobrireu algunes de les coses més dures i més boniques de la nostra societat (però d’una manera més esbojarrada i divertida!) i tornareu a veure el món a través dels ulls d'un infant. D’altra banda, aplaudeixo el tacte i la sensibilitat amb la que Brooks aborda temes com la immigració, la pobresa, i les famílies desestructurades.

p.47 «El problema que tenen els crèdits és que les entitats que te’l concedeixen cobren interessos, cosa que vol dir que, com menys diners els pots pagar, més diners et demanen elles, fins que arriba un moment que no pots pagar-los res, i llavors uns individus sinistres t’entren a casa i se t’emporten la tele.»

p.54 «És importantíssim no parar d’inventar coses. Pensa que poden existir infinitat de coses. Tot el que existeix avui dia va cobrar vida al cap d’alguna persona. Tu també.

-Ah –va dir l’Oleg, sense saber què pensar-ne.

L’àvia va prosseguir.

-És molt important –va dir- exercitar la imaginació tal com es pot fer amb qualsevol altre múscul. Si no la fas treballar, es redueix, es torna de color gris i acaba caient com una cua de sargantana. Estaràs al supermercat i de cop t’adonaràs que ets incapaç d’imaginar-te un dia diferent del dia en què vius.»

Al llarg de la història, l’Emma i l’Oleg (els nostres protagonistes) seran conscients que no serveix de res deixar-se controlar per la por, que els canvis són inevitables, que les persones més cruels sovint són les més tristes, i que viure és una aventura meravellosa. “La història impossible d’en Sebastian Cole” ens parla de les ganes de voler encaixar, del poder de les històries, de la veritat i la mentida (encara que el que de veritat compta és el que creu la majoria).