Guàrdies! Guàrdies!

Tornant a centrar-me en els protagonistes, s’ha de reconèixer que Pratchett va aconseguir convertir la pròpia ciutat d’Ankh-Morpork en un personatge més...

p.102 «Ankh-Morpork! Ciutat batussera de cent mil ànimes! I, com va dir-se privadament el patrici, amb deu vegades més habitants que ànimes. La pluja nova espurnejava al damunt del panorama de torres i teulats; aquella aigua era del tot inconscient que aviat s’escolaria cap a un món atapeït i rancorós. La pluja que tenia sort queia al damunt de les ovelles de les terres altes, o xiuxiuejava delicadament sobre els boscos, o esquitxava una mica incestuosament les onades del mar. La pluja que queia al damunt d’Ankh-Morpork, però, era pluja que es buscava problemes.»

I què puc dir del Capità Sam Vimes? És l’antiheroi de tots els antiherois per excel·lència! Si heu vist les pel·lícules de “La jungla de cristal”, en Vimes probablement us recordarà al detectiu John McClane (interpretat per Bruce Willis). I és que els personatges de Pratchett s’equivoquen, es fan mal, van apurats, reneguen, tenen por... Segons el propi Vimes: “Una de les coses que a vegades s’oblida de l’esperit humà és que, en les condicions adients pot ser noble i valent i meravellós, però que al capdavall, només és humà”.

Els llibres del Discmón tenen infinites capes de lectura. A “Guàrdies! Guàrdies!” Més enllà de dracs, espases i (anti)herois, jo hi llegeixo un homenatge al poder dels llibres i de la ment, i una crítica a l’egoisme, l’enveja, la ignorància, la cobdícia... Pratchett ens demostra que la gent ressentida és molt fàcil de manipular, que tots som capaços d’autoenganyar-nos per sobreviure, i que sempre esperem que algú altre solucioni els problemes del món. Tal i com diu Pratchett a través del Patrici, Lord Vetinari: “[Les persones] accepten el mal no perquè diuen sí, sinó perquè no diuen no.”

Pel que fa a la traducció d’Ernest Riera, reconec que tinc sentiments oposats. Si bé l’he gaudit moltíssim, és la primera vegada que he necessitat un diccionari per llegir a Pratchett: m’ha sobtat trobar algunes paraules poc usuals (almenys per una “camaca” com jo XP) com per exemple “enllardissar”, “fremir”, “cercafresses”, “decumbent”, “estintolar”, “consirós”, “enreveixinat”.... Tenint en compte que la intenció de Mai Més és apropar el Discmón a les noves generacions, penso que pot suposar un repte per a joves (i no tant joves). Tot i així, la veritat és que no hi ha major repte que el de traduir a Pratchett. Serà ben emocionant compartir opinions sobre la traducció amb la resta de fans! 

En fi, podem parlar dels girs inesperats de la novel·la i el seu final hilarant? O de les descripcions tan visuals, iròniques i genials que diuen tant en tan poc? Probablement no, perquè sinó la ressenya s’allargaria fins a extrems alarmants. Així doncs, tan sols us animo a que gaudiu del llibre (sé que ho fareu*) perquè us esperen moment increïbles de lectura!

A través d’un univers màgic i increïble, Sir Terry Pratchett era capaç de mostrar-nos el pitjor i el millor de la humanitat, i donar-nos esperances per aixecar-nos un dia més. Com a bon cavaller, ens va salvar de molts dracs interiors... i també ens va ensenyar a estimar-los... Paraula de Mixa!

Mx

* Almenys si voleu seguir sent els meus amics ^.^