L’horror de Rèquiem

Títol: L’horror de Rèquiem

Autor: Marc Pastor

Il·lustració de coberta: Guillem H. Pongilupi

Editorial: Mai Més Llibres

Any d’edició: 2020

Sinopsis: En Rèquiem, un tècnic d’autòpsies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misteriós dins el cos d’una noia que ha aparegut surant al port de Barcelona. Morta, s’entén. A partir d’aquest fet, s’obsessionarà a descobrir tant la causa de la mort (de la noia, no de la mort en general, una empresa massa complexa per a una novel·la com la que tens entre mans) com l’origen de l’anell. Hem dit ja que era misteriós, oi? Quin problema hi ha? Principalment, que en Rèquiem és un investigador pèssim i comptarà amb l’ajuda de la Dalsy i en Kurosawa, dos companys que també deixa’ls córrer. Tots tres s’endinsaran en una conspiració sinistra que els ve gran. Explicar més ja seria fer espòilers.

p.169 «La proximitat de l’asteroide que s’acosta a gran velocitat capa a l’òrbita terrestre ha trencat el darrer segell que anticipa l’adveniment del Rei de Groc i ha alliberat els cinc genets de l’Apocalipsi.

El lector en deu haver sentit a parlar: Conquesta, Guerra, Fam, Mort i Impuntualitat, que ha fet tard i no apareixerà en aquesta història.

El cavaller de la conquesta, que llueix una corona, branda un arc i cavalca un corser blanc, és l’encarregat d’escampar plagues arreu del món. La primera: un destructiu núvol de llagostes voraces. No se n’adona ningú perquè l’eixam es materialitza sobre l’oceà Atlàntic per, uns segons més tard, enfonsar-s’hi en les profunditats abissals. La següent és tot un devessall de sang a les fonts dels grans rius com l’Amazones o el Nil, que passa força inadvertida a causa dels contaminants que ja hi aboquen tota mena de fàbriques.»

De la novel·la en destaco les peculiars descripcions (“ella demana una orxata freda com l’esquela d’una mala persona”) els fragments de metaliteratura, les notes al peu (molt Pratchettianes), els agraïments finals (els més originals que he llegit mai!), i la curiosa estructura que et permet escollir entre desenllaços alternatius (encara que ambdós m’han semblat bruscos i m’han deixat amb molts interrogants). En general, he tingut la sensació que la trama era un simple pretext per embastar caricatures cada vegada més sarcàstiques i grotesques.

Resumint, “L’horror de Rèquiem” definitivament no és la mena de llibre que gaudeixo llegint abans d’anar a dormir, però m’ha forçat a sortir de la meva zona de confort, m’ha sorprès i m’ha fet deixar anar alguna riallada... Paraula de Mixa que no deixarà indiferent a ningú!*

Mx