Alliberament

Any d’edició: 2020

Sinopsis: Marsella, 1943. El “Ratolí Blanc” és el nom que la Gestapo ha donat a un dels membres de la Resistència més difícils d'atrapar, la Nancy Wake.

Quan el seu marit és capturat i torturat pels nazis, la Nancy ha d'escapar a Gran Bretanya. Però la seva obstinació per salvar a l'home que estima i contribuir a canviar el sentit de la guerra, la fan superar qualsevol obstacle. Formada com a espia, liderarà com a comandant un grup 7.000 homes en la seva lluita incansable contra els nazis.

ressenya

Avui us proposo viatjar... a la Marsella del 1943. Allà hi ha un dels membres de la Resistència més difícils d’atrapar batejat per la Gestapo com a “Ratolí blanc”. El que ells ni tan sols poden imaginar és que sota aquest pseudònim hi ha la periodista Nancy Wake, considerada l’heroïna més fascinant de la Segona Guerra Mundial. En un món dominat pels homes, Wake es guanyà a pols el respecte dels maquis i liderà les forces de la Resistència francesa.

“Alliberament” és la crònica novel·lada dels seus anys en actiu com a espia britànica, encara que els autors s’han pres vàries “llicències” especificades al final de la novel·la. «En el nostre relat hem canviat les dates, hem alterat la cronologia dels esdeveniments, hem inventat algun episodi, hem omès algunes persones i hem creat personatges compostos amb altres.» Tot i així, han sigut fidels a les declaracions de la pròpia Nancy, i han ressaltat aquells assoliments que ella considerava més importants.

I sí, he dit autors en plural, perquè “Imogen Kealey” és un pseudònim que amaga dos escriptors: Darby Kealey i Imogen Robertson. Ell és a més productor de Los Angeles, i ella treballava de directiva de televisió abans de dedicar-se del tot a la literatura. No tinc cap mena de dubte que això és el que fa que aquesta novel·la sigui així de trepidant i visual.

Cada escena és clau pel desenvolupament de la trama, i des del primer capítol l’acció i l’emoció et transporten a l’època. Sobretot, destaco la figura de la Nancy. Ara feia temps que no em topava amb una protagonista tan diferent: arrauxada, enginyosa, astuta, explosiva i camaleònica.

La veritat és que el seu temperament i la seva personalitat incombustible m’han fet venir ganes de posar-me a aplaudir. La manera en la que aconsegueix posar a ratlla els homes que liderava és sublim! Alhora, els lectors som capaços de compartir amb ella les seves contradiccions i lluites internes. Les inseguretats la converteixen en un personatge molt humà que va haver d’immolar un bocí de la seva ànima per ser tan implacable com els enemics que combatia (i que sovint eren persones tan humanes i espantades com ella).

p.248 «El que feia que odiés els nazis era el menyspreu que sentien per la vida humana, la brutalitat, i ara ella havia d’aprendre a sentir menyspreu per les vides d’ells […] que potser eren homes normals amb mares i esposes, atrapats en una situació que no entenien realment. Però quina alternativa hi havia? Oferir-los un te i comprensió? Enviar-los a l’habitació perquè eren uns invasors assassins molt dolents? No. Necessitava assumir part d’aquella brutalitat. Necessitava sacrificar... què? Un racó de la seva ànima. D’acord. Acceptaria aquest tracte.»

Si bé la primera meitat de la novel·la m’ha apassionat... la “caiguda en desgràcia” de la Nancy m’ha semblat terriblement forçada, inversemblant i oportuna, just a temps pel seu “desenllaç redemptor”. Hauria preferit que –en aquest cas– els autors no juguessin el típic “comodí cinematogràfic” que fa cometre errors totalment incoherents a personatges molt intel·ligents. A més, hi ha nombrosos moments en els que la sort (o la conveniència narrativa) salva la Nancy d’una mort segura.

Sigui com sigui, malgrat que m’esperava un final un xic més espectacular, “Alliberament” m’ha fet mossegar-me les ungles de l’emoció, riure amb els estirabots de la Nancy, i bullir de ràbia davant de les atrocitats dels nazis. M’ha encantat descobrir l’oblidada heroïna Nancy Wake, i ha sigut interessant llegir la Segona Guerra Mundial des del punt de vista de les guerrilles. Gràcies a la seva incansable resistència (i la de tantes persones humils que van aportar el seu granet de sorra) la victòria va ser possible!

Mx

Llegeix les primeres pàgines d'Alliberament online