Títol: El test
Autor: Sylvain Neuvel
Traducció: Marina Espasa
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
Editorial: Mai Més Llibres
Any d’edició: 2020
Sinopsis: El guardonat autor canadenc Sylvain Neuvel explora una distopia migratòria a El Test.
La Gran Bretanya, en un futur no gaire llunyà. L’Idir passa el Test de Ciutadania Britànica. Vol que la seva família pertanyi a algun lloc. Vint-i-cinc preguntes per determinar el seu destí. Vint-i-cinc oportunitats per impressionar.
El desenvolupament del test pateix un gir inesperat i tràgic i a l’Idir se li concedeix el poder de decidir sobre la vida i la mort. Com valores una vida quan tot el que tens a mà és una resposta múltiple?
ressenya
La recent concessió de la nacionalitat espanyola al pianista i activista anglès James Rhodes ha reobert un debat maquiavélicament plantejat per Sylvain Neuvel a “El test”. Els sistemes d’arreu del món que valoren i concedeixen els permisos de residència i la nacionalitat són prou justos i eficients?
A la distòpia creada per Neuvel, la Gran Bretanya creu haver trobar una fórmula infal·lible per seleccionar ciutadans models que mereixen ser anglesos. El Test de Ciutadania Britànica. L’Idir, el protagonista, es prepara per contestar 25 preguntes que determinaran el seu destí.
Si bé no és un plantejament aparentment emocionant, la trama de “El test” fa un gir de 180º tan inesperat que em va deixar clavada al seient de metro on llegia. Quan vaig haver de baixar a la següent parada, encara estava en xoc. És impossible dir res més de la trama sense desvetllar-ne massa, així que em limitaré a secundar la ressenya de Kirkus Reviews, que la qualificava de profunda, pertorbadora i inquietant.
Em sembla fascinant que una obra tan breu pugui perdurar tanta estona en la ment del lector. Encara ara, mentre escric aquesta ressenya, sento com em pessiga i m’obliga a afrontar dilemes incòmodes i aterridors, com ara...
La foscor pot germinar d’improvís al nostre interior, o tots la tenim sense ser-ne conscients? Podem viure i escollir sense deixar-nos influenciar pels nostres prejudicis? Els humans som éssers racionals que es poden disseccionar, o som més complexos del que mai ningú podrà preveure?
Personalment, encara no em puc creure que “El test” no s’hagi adaptat a la gran pantalla! Té tots els ingredients per convertir-se en un thriller de suspens trepidant. De fet, alguns elements de la trama m’han recordat a pel·lícules com “Blodshoot” o “Código Fuente”, però trobo que (tot i comptar amb un plantejament senzill) el conjunt és prou trencador i original.
Saramago deia que hi ha dos tipus de llibres, per adormir-se i per despertar-se... “El test” encaixa en la darrera categoria -Paraula de Mixa!-, però quan l’acabeu de llegir potser preferireu haver tingut dolços somnis...
Mx
Write a comment