Títol: La vida promesa
Autor: Enric Larreula
Editorial: La Campana
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Aquesta no és una història real, però quasi, perquè la mena de persones que protagonitzen la gran aventura que és La vida promesa van existir realment a tot Europa. Encara avui, en queden rastres al mig de la selva.
Un noi universitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir el seu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària. Un matrimoni d'obrers, tan idealista com utòpic, decideix comprar un tros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i de nou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuit anys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixant constància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa que corprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades com utòpiques d'aquells perdedors.
És el moment històric en què els carrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat, Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes. Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes... i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria ser perfecta.
Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviar el món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, però també són sempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seus ideals sempre tornen.
ressenya
Per fi he pogut llegir el nou llibre d’Enric Larreula! En tenia moltes ganes, doncs vaig créixer amb la seva col·lecció d’aventures juvenils “Ala de corb”. “La vida promesa” és narrativa per adults, però hi comparteix valors i missatges preciosos per a totes les edats.
Abans de continuar, deixeu-me que us posi una mica en context, perquè si coneixeu a l'Enric Larreula probablement el veureu a través dels personatges de la seva novel·la. Larreula és escriptor, il·lustrador i professor universitari. A més de publicar narrativa infantil i juvenil, també ha escrit poesia, teatre, narrativa satírica i assaig (no us perdeu “La llengua dibuixada”) i va traduir del francès la famosa col·lecció d’El Petit Nicolàs. Ha guanyat (entre d’altres) el Premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, el premi Pere Quart d'humor i sàtira, el Premi d'Honor Jaume I, i el Premi Nacional Joan Coromines.
De jove va participar al moviment de la Nova Cançó (componia les seves cançons i les cantava per nombrosos escenaris) i a finals dels seixanta va acceptar la petició d'Òmnium Cultural de fer classes de català (quan encara estava prohibit). Des de llavors la seva connexió amb el món de l’ensenyament no va parar de créixer. Durant més de vint anys, va ser professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot explicant als futurs mestres com havien d'ensenyar la llengua catalana a les escoles, i va participar en la realització d'una seixantena de llibres d'ensenyament.
Ell mateix es descriu de la següent manera: “Sóc l’Enric Larreula Vidal, enamorat de les bèsties i de la natura. Que m’he llegit aquest país amb els peus i amb el cor. Que he dibuixat i escrit per anar més enllà d’on em poden portar les cames. I que m’he imaginat mil aventures i les he explicades a qui me les ha volgut llegir. En els meus contes i novel·les intento transmetre els valors i pensaments que m’han configurat tal com sóc: l’amor pels animals, pels boscos, per la natura en general, i, sobretot per la Justícia i la Llibertat, llibertat de pobles, d’ètnies diverses, de llengües… contra allò que els vol fer mal. En els llibres que he escrit he abocat tot el que sé, tot el que puc i tot el que sóc, potser perquè quan un escriu d’una manera o altra s’escriu.”
Aquestes línies descriuen perfectament “La vida promesa”, una novel·la històrica de ficció basada en persones que van existir de veritat a tot Europa. L’obra està formada per una breu introducció ambientada en el present i cinc parts que narren el passat en forma de dietari. L’estructura i la narració són senzilles i properes, però d’allò més emotives!
Larreula reflexiona sobre les injustícies de la història (que no paren de repetir-se i perpetuar-se) i ens demostra que, per sort, els ideals més nobles també han perviscut al llarg de la història. Personalment he llegit “La vida promesa” com un homenatge a tothom qui ha defensat la llibertat i la tolerància (i ha sigut coherent amb els seus ideals fins al final). També m’ha semblat una invitació a la introspecció, doncs durant la lectura no podreu evitar reflexionar sobre els vostres propis valors. Però sobretot hi he llegit una crida a no repetir els errors del passat.
p.79 «En tot cas, dels mals del món, més val que en donem la culpa als homes, així serà més fàcil que ens atrevim a canviar-los.»
Personalment m’he sentit transportada dins la història i he empatitzat amb els personatges. M’he alegrat per ells, he compadit la seva innocència, m’he rigut amb el diari infantil del protagonista, i he viscut amb l’ai al cor el desenllaç de la novel·la.
p.75 «Recordo que, en aquella època, el pare sempre deia que només amb la cultura aconseguiríem la saviesa, i que només amb la saviesa aconseguiríem la llibertat. Que havíem de comprendre les coses, no quedar-nos només amb el que sembla que són i prou. I no repetir els esquemes que la societat ens ha donat com a bons, sinó que havíem de descobrir per nosaltres mateixos on hi ha la veritat i la justícia.»
“La vida promesa” és un llibre per reflexionar i debatre que us farà viatjar a paratges exòtic. Això sí, us demostrarà que fins i tot als paratges més llunyans del món l’ambició i la crueltat han acabat causat estralls, i que la solució rau en tots i cadascun de nosaltres... Paraula de Mixa.
Mx
Write a comment