Alba. Xenogènesi I

Títol: Alba. Xenogènesi I

 

Autora: Octavia E. Butler

 

Traductor: Ernest Riera

 

Il·lustració portada: Vorja Sánchez

 

Editorial: Mai Més Llibres

 

Any d’edició: 2019

 

Sinopsis: Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer. Ara, sana i estàlvia, Lilith és sotmesa a llargs períodes de son induïda. Durant els pocs moments en què roman desperta, ho fa en una petita habitació sense finestres ni portes. Qui són els seus captors? Per què l’han rescatat? Hi ha més supervivents com ella? Què ha passat amb la Terra? I potser el més important: què li demanaran a canvi de mantenir-la amb vida?

 

Octavia E. Butler és una de les autores més reivindicatives i celebrades de la ciència-ficció. Gràcies al seu estil directe i concís, ben aviat t’endinsaràs en els racons més foscos de la condició humana. Apropa’t a la seva obra per primer cop en català i descobreix, de la mà de Lilith i els oankali, quin futur espera a la humanitat.

 

ressenya

Començo el 2021 endinsant-me una mica més en la ciència-ficció (un territori força desconegut per a mi). I què millor que fer-ho amb Octavia E. Butler, coneguda com la “gran dama de la ciència-ficció”? Al llarg dels anys fou guanyadora de diversos premis, entre ells els premis Hugo i Nebula.

 

“Alba” –el primer títol de la saga Xenogènesi, publicada el 1987- està considerada una de les seves millors obres, i el 2019 va ser traduïda per fi al català per Ernest Riera. La portada (obra de Vorja Sánchez) va guanyar el Premi Ictineu 2020 a la Millor il·lustració d’una obra de gèneres fantàstics, i la seva creació és tan intrigant i inquietant com l’obra de Butler. 

 

Octavia E. Butler (1947-2006)
Octavia E. Butler (1947-2006)

 

Alba és gairebé un thriller psicològic que avança lentament i ens planteja debats interessants. La Lilith es desperta en un lloc que no reconeix, i els lectors, igual de desconcertats i desubicats que ella, li haurem de fer costat en el seu procés de comprensió i aprenentatge. Què ha passat a la Terra? Qui l’ha abduït?  Què s’espera de Lilith? De seguida que vaig llegir el seu nom vaig pensar en Lilit, la primera esposa d'Adam. Segons el judaisme de l'edat mitjana, Lilit va abandonar Adam i se'n va anar del Paradís per no veure's sotmesa als desitjos de ningú. La llegenda també diu que va donar a llum infinitat de dimonis... Quantes coses tindran en comú?

 

La Lilith de Butler és rebel com la Lilit original. La seva fortalesa i força de voluntat és el que més m’ha agradat d’ella, i els lectors podem empatitzar fàcilment amb les seves pors, dubtes i pinzellades d’ironia. Tot i que la tercera part m’ha semblat la més emocionant (em vaig quedar llegint fins a la matinada) m’han decebut una mica les decisions de Lilith (i m’he enfurismat amb la resta de personatges!). La humanitat realment és un cas perdut? 

 

Il·lustració de Marina Vidal per a la col·lecció de làmines numerades de Mai Més
Il·lustració de Marina Vidal per a la col·lecció de làmines numerades de Mai Més

p.52 «-Sou jeràrquics. Aquesta és la característica més antiga i més arrelada. La vam veure en els vostres parents animals més propers i en els més distants. És una característica terrestre. Quan la intel·ligència humana servia la jerarquia en comptes de guiar-la, quan la intel·ligència humana ni tan sols no ho reconeixia com a problema, sinó que se n’orgullia o ni tan sols se n’adonava... –Un altre cop aquella mena de sospir.- Això va ser com ignorar el càncer. Em sembla que la teva gent no s’adonava de fins a quin punt era perillós, el que feien.»

 

p.196 «Sou horror i bellesa en una combinació singular.»

 

A través dels conflictes i anhels de la protagonista, Butler reflexiona sobre què significa ser humà, i corrobora que com a espècie som més complexos (i alhora previsibles) del que qualsevol ment lògica pugui processar.

 

Els oankali, les criatures que protagonitzen el llibre, no saben què els hi espera... Reconec que m’ha costat una mica imaginar-los, i m’han semblat una barreja de totes les teories que els humans han desenvolupat al llarg de la història sobre els extraterrestres. 

 

Mentre llegia m’ha vingut a la ment la pel·lícula “Bienvenidos al fin del mundo” (una paròdia del 2013 protagonitzada per Simon Pegg). Tal i com diuen els protagonistes al final, els humans som més bel·ligerants, més tossuts i més idiotes del que qualsevol altra espècie es pugui imaginar: “Som humans i no es agrada que ens diguin què hem de fer”. L’anhel de llibertat també forma part del nostre ADN? O és quelcom que no es pot senyalar al mapa del nostre cos? Acompanyeu a Lilith i tracteu d’esbrinar-ho... El seu viatge tot just comença.

 

Mx



Write a comment

Comments: 0