Títol: Infeliç
Autor: Ivan Turguénev
Traductor: Jaume Creus
Editorial: Viena Edicions (Petits Plaers)
Any d’edició: 2021
Sinopsis: Un Turguénev inèdit en català, considerat per Flaubert una de les obres mestres de la narrativa russa
En els cercles refinats de Moscou, un jove queda encisat en conèixer l’enigmàtica Susanna Ivànovna, fillastra d’un despòtic professor particular. Captivat pel misteri que l’envolta, vol saber-ne més coses, i entendre les tràgiques circumstàncies per les quals es troba sola i desemparada entre estranys, com «una coloma blanca enmig d’una bandada de corbs negres». L’amor més tràgic i les passions més fosques brillen com mai en l’exquisida prosa de Turguénev.
ressenya
La col·lecció Petits Plaers de Viena arriba al número 15 i repeteix autor: Ivan Turguénev. Està considerat el més europeu dels escriptors russos (Gustave Flaubert i Henry James el veneraven). A Rússia, en canvi, Dostoievski i Tolstoi menyspreaven públicament les seves obres (però no dubtaven a demanar-li diners quan s'arruïnaven a Europa). Us ho podeu creure? Només per aquesta intriga ja val la pena endinsar-se en l'obra de Turguénev. Jo ho he fet amb “Infeliç”, la nova traducció de Jaume Creus que arribarà aviat a les llibreries.
Aprofito, primer de tot, per lloar les fantàstiques notes al peu del traductor. No només tradueixen les esporàdiques frases en francès i alemany dels personatges, sinó que contextualitzen breument les múltiples referències culturals i històriques, i fins i tot ens parlen dels paral·lelismes amb la vida de Turguénev.
Per si el títol no fos prova suficient de la mena d’història que ens espera, des del començament el narrador –un tal Piotr Gavrílovitx- deixa clar que estem a punt de llegir un relat tràgic. I ho fa magistralment, posant-nos en situació en tan sols dos línies.
«...Sí, sí –començà en Piotr Gavrílovitx-, van ser dies penosos... i no voldria tornar-los a recordar... Però us ho he promès; toca explicar-ho tot. Escolteu.»
Em sembla una curiosa coincidència que aquesta història sigui el número 15 de la col·lecció, perquè -segons el Tarot- aquesta xifra simbolitza el Diable. La seva part negativa representa les passions, els instints més baixos, les desgràcies... Justament tot el que trobarem en aquesta obra de Turguénev. “Infeliç” és una breu novel·la sobre l’avarícia, la rancúnia, la hipocresia, la injustícia... Però també sobre la força de voluntat i l’amor veritable. En part, es podria resumir com una versió de “Terra baixa” d’Àngel Guimerà on en Manelic fos pitjor que el propi Sebastià.
El meu capítol preferit ha sigut el número XVII, on podem llegir el diari de la Susanna: “No hi havia cap ratlla ben recta i semblava que en cadascuna es notés l’alarmant tremolor de la mà que guiava la ploma”. De fet, el coratge i la fortalesa interior que demostra tenir la Susanna l’han convertida en el meu personatge preferit. Tot i la inseguretat i inexperiència del jove narrador, agraeixo que sigui capaç de comprendre-la millor que ningú.
p.83 «Volia dominar-se, però les llàgrimes li eixiren dels ulls amb una força formidable, i els sanglots –precipitats i ansiosos sanglots- inundaren l’estança. Se’m regirava el cor... Estava atordit. Havia vist la Susanna dues vegades i prou; havia endevinat que no li resultava fàcil viure al món, però la considerava una noia orgullosa, amb un caràcter ferm, i de sobte aquelles llàgrimes, incontenibles, desesperades... Senyor! Així només es plora abans de morir!
I jo mateix m’estava allà dret, com un condemnat a mort.»
He arribat a la conclusió que –malgrat que els humans som capaços de crear malentesos de totes les maneres possibles- hauríem pogut evitar molts drames si la missatgeria instantània s’hagués inventat abans (des de Romeu i Julieta fins aquesta història). O, deixant de banda la tecnologia, senzillament parlant les coses cara a cara enlloc de creure’ns qualsevol rumor. Però en fi... sembla que la humanitat no ha evolucionat gaire en aquest aspecte...
Malgrat el trist final, Turguénev insinua que el karma i la justícia poètica existeixen. Estaria d’acord la Susanna amb la mítica frase del poeta Alfred Tennyson? Jo crec que sí... Paraula de Mixa.
Mx
Write a comment