Títol: Cinder i el príncep de Mitjanit
Autora: Susan Ee
Traducció: Judit Abelló Huguet
Editorial: Obscura
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Encara hi ha qui creu que les Guerres Salvatges mai no van acabar al regne tenebrós de Mitjanit on, en caure la lluna plena, les noies han de fugir bosc endins i sobreviure a la cacera que el rei Obscur va imposar anys enrere. Ara, però, tot és a punt de canviar…
Quan la madrastra de la Cinder la vengui com a presa de la cacera, res no sortirà com el rei havia previst: al final, els rumors sobre la guerra podrien ser certs i, ben aviat, el misteri que envolta la Cinder farà que el príncep de Mitjanit es debati entre honorar els desitjos del seu pare i una noia diferent a cap altra que hagi conegut mai.
Ressenya
El 2020, en plena pandèmia, Obscura Editorial va començar a publicar la saga Històries de Mitjanit de Susan Ee amb “Cinder i el príncep de mitjanit”. Fantasia, intriga, terror i acció es barregen en aquest retelling dels contes populars.
Tenia ganes de descobrir a Susan Ee, doncs les seves novel·les han estat best-sellers internacionals que s'han traduït a vint-i-sis idiomes, i "Àngels caiguts" -el primer volum de la trilogia "Penryn i la fi dels temps", també publicada per Obscura- ha estat inclòs a la llista dels cent millors llibres de fantasia de tots els temps!
“Cinder i el príncep de Mitjanit” dóna un parell de voltes tenebroses al conte de la Ventafocs. Al regne de Mitjanit, governat pel rei Obscur, cada vegada surt menys el sol, i cada nit de lluna plena els nobles mostren la foscor que s’ha instal·lat als seus cors organitzant una cacera salvatge... amb persones. Al bosc de les ombres tot està permès...
p.7 «La Cinder corria sota la llum de la lluna plena per sobreviure.
Avançava entre els arbres, saltava sobre els rierols i les pedres. Esbufegava tan fort que temia que el bosc la delatés en sentir-la. Durant l’adolescència, havia passat moltes estones corrent i saltant, com qualsevol noia de la seva edat, però res no l’havia preparada per al que estava vivint.»
Si bé el conte original de la Ventafocs dels Germans Grimm és força cruel, la versió de Susan Ee el converteix en una barreja entre “Els jocs de la fam” i “The Purge” (però he agraït que l’autora no es recreés en les escenes més violentes). El ritme és trepidant, i el llibre es llegeix en un tancar i obrir d’ulls. El final no m’ha acabat de fer el pes (doncs m’esperava més acció i protagonisme per part de la Cinder) però m’ha deixat un bon regust de boca i moltes ganes de llegir la segona part... “Ruby i el caçador de mitjanit” (que tot just acaba de sortir aquest 2021).
Això sí, la història de la Cinder és auto-conclusiva (cosa que també m’encanta). La trama principal queda resolta, però, en canvi, els misteris del Regne de Mitjanit no fan més que començar... Estic intrigada per saber com desenvoluparà aquest món fantàstic l’autora, doncs a “Cinder i el príncep de mitjanit” l’ambientació és una mica escassa (encara que suficient per gaudir de la història).
Pel que fa als personatges, estic d’acord amb altres ressenyes que he llegit: els personatges secundaris són ben potents. La Silver, una venedora de flors aparentment innocent, ha sigut el meu personatge preferit. Ella serà la sensei de la Cinder, i (a més de fer-li “donar cera” i “polir cera”) li ensenyarà que tot s’hi val per sobreviure. De fet, mentre llegia les seves paraules no he pogut evitar pensar en els moviments feministes que lluiten contra la violència de gènere.
p.24 «Perquè vivim en un món ple de violència i d’odi, on moltes de les històries que sentim només són propaganda del rei Obscur. Perquè la meitat de la població pot matar dones amb les mans nues. Perquè res no ens salvarà, només nosaltres mateixes. –Va recórrer una daga amb un dit, acaronant-la com si es tractés d’un amant-. Qui gosi posar-me la mà a sobre es dessagnarà abans de saber què ha passat.
La Cinder la va mirar amb uns ulls com plats.
-Però ets àvia. T’he vist amb els teus nets. –Va parpellejar, intentat entendre-ho.
-Què passa? Creus que no pots ser femenina i una lluitadora mortífera alhora? Creus que les àvies i les floristes no poden matar, caçar i defensar-se dels altres caçadors?»
D’aquest nou retelling en destaco els punts més peculiars i originals, com ara la nova “fada madrina” de la Cinder, o el gir inesperat de la sabateta de cristall. D’altra banda, la trama m’ha resultat quelcom previsible. Sigui com sigui, “Cinder i el príncep de Mitjanit” m’ha fet mossegar-me les ungles i passar una bona estona. Us ben asseguro que no tornareu a veure a la Ventafocs de la mateixa manera... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment