El Príncep Feliç i altres contes

Títol: El Príncep Feliç i altres contes

Editorial: Joventut

Any d’edició: 2020

Sinopsis: Recull aquesta antologia tres dels contes més destacats i coneguts d’Oscar Wilde: El Príncep Feliç, El rossinyol i la rosa i El gegant egoista.

En aquests contes es poden trobar alguns dels temes que més preocupaven l’autor: l’egoisme, la desigualtat i el sofriment, i com corregir-los amb l’amor, la compassió i la generositat. Tres commovedors relats, bellament il·lustrats per l’Albert Asensio, tal vegada tristos i inquietants però plens de màgia i poesia.

Ressenya

A casa meva som fans d’Oscar Wilde: la seva ironia, la seva saviesa, la seva dura crítica social... Fa uns anys em vaig enamorar de “La importància de ser Frank” (The Importance of Being Earnest), i posteriorment “El retrat de Dorian Gray” em va impactar. Però havia sentit a parlar molt dels seus contes, i tenia ganes de llegir-ne alguns. És per això que em va il·lusionar d’allò més descobrir que l’editorial Joventut en publicava una selecció amb la traducció de Jordi Martín Lloret.

A part de “El Príncep Feliç”, el llibre també inclou “El rossinyol i la rosa” i “El gegant egoista”, alguns dels contes més populars d’Oscar Wilde. I sí, reconec que malgrat conèixer el final d’alguns d’ells, no he pogut evitar emocionar-me d’allò més (amb “El Príncep Feliç” fins i tot se m’ha escapat alguna llàgrima...!) Que senzills, però alhora punyents!

Aquestes històries inoblidables inclouen descripcions captivadores i evocadores, un retrat crític i atemporal de la nostra societat, i un cant a la generositat, l’empatia, el sacrifici i l’amor en tot el seu esplendor. Sembla mentida que fossin escrites fa més de 130 anys! A més, contenen pinzellades justes d’una ironia brillant que et recorden constantment qui és l’autor.

p.14 «Una nit va sobrevolar la ciutat una oreneta petita. Les seves companyes se n’havien anat a Egipte feia sis setmanes, però ella s’havia quedat enrere, perquè estava enamorada del més bell dels joncs. L’havia conegut aquella primavera, un dia que va baixar al riu encalçant una gran arna groga, i la seva cintura esvelta l’havia atreta tant, que s’havia aturat a parlar-hi.

–El puc fer la cort? –va demanar l’Oreneta, a qui li agradava parlar sense embuts.

I el jonc se li va vinclar.

L’ocell li va voletejar al voltant, tocant l’aigua amb les ales i fent ondes de plata. Aquest era el seu festeig, i va durar tot l’estiu.

–És un encaterinament ridícul. –van refilar les altres orenetes–. Ell no té diners, i té massa parentela.

I era veritat, el riu era tot ple de joncs.

Llavors va arribar la tardor i van aixecar el vol.

Quan se’n van anar es va sentir sola, i es va començar a cansar del seu estimat.

–No té conversa – va dir–, i em temo que és un presumit, perquè sempre flirteja amb la brisa.

I així era: cada cop que bufava la brisa, el jonc feia les reverències més gracioses.

–Accepto que sigui casolà –va prosseguir–, però a mi m’agrada viatjar, i per tant al meu estimat també li hauria d’agradar viatjar.

–Que vindràs amb mi? –va dir-li per fi un dia.

Però el jonc va fer que no, estava massa arrelat a la seva terra.»

D’altra banda, les històries estan acompanyades per les il·lustracions d'Albert Asensio, que hi encaixen a la perfecció. Són elegants i romàntiques, i comparteixen un punt de melancolia amb el text. M’encanten els detalls de les flors i les fulles fetes a llapis, i les espurnes de colors de les aquarel·les que trenquen la monotonia del blanc i el negre, ressaltant des d’un pètal fins a una posta de sol. Llegiu la seva biografia al final del llibre, és preciosa:

«Albert Asensio va néixer un matí del mes de març, quan les orenentes estaven a punt d’arribar al poble per començar a fer niu. Ja de ben petit el fascinava tot el que tenia relació amb volar. No devia tenir més de set anys quan va decidir que volia ser pilot d’una nau per viatjar ben lluny; però el temps passava i la nau no arribava. Així que va cercar altres formes de poder volar: amb els contes (un dels primers records que té era llegint amagat a les golfes de casa un recull dels contes de Wilde), somiant mons i sobretot amb el dibuix.»

Casualitats del destí, anys després Asensio ha pogut il·lustrar a Oscar Wilder, i el resultat és un llibre deliciós que desitjo que molts altres nens llegeixin d’amagat i amb delit! Jo ja ho fet, paraula de Mixa!

Mx