Títol: Pandora
Autor: Henry James
Traducció: Xavier Pàmies
Editorial: Viena Edicions
Any d’edició: 2021
Sinopsis: A la coberta d’un transatlàntic, el jove comte alemany Otto Vogelstein, que viatja a Nova York per iniciar una prometedora carrera diplomàtica, queda encisat per la gràcia desimbolta d’una jove nord-americana. Tanmateix, una altra passatgera li recomana que no s’hi fixi tant, perquè pertanyen a dos mons ben diferents: ell és un aristòcrata europeu que es farà amb el bo i millor de l’alta societat, i ella, la bella Pandora Day, una noieta de poble sense nom ni fortuna. I, en qualsevol cas, és improbable que es tornin a trobar...
Ressenya
El nou Petit Plaer de Viena Edicions és aquest relat de Henry James, fins ara inèdit en català. Traduït per Xavier Pàmies, “Pandora” és la història d’un comte alemany que queda encisat per una jove nord-americana sense nom ni fortuna. Qui és? D’on ve? Quina mena de dona és? Pel que sembla, una de nova: la que s'obre camí tota sola al món.
Sí, diria que aquest és un dels meus Petits Plaers preferits fins ara! El personatge de la Pandora Day m’ha captivat, i s’ha convertit en un referent per a mi! Quin carisma, quina cultura, quins asos sota la màniga! Fent honor al seu nom, destaparà la caixa dels trons pel comte Otto Volgenstein i el farà anar de corcoll (encara que ell es negui a acceptar-ho). A banda de la Pandora, el que més he gaudit del llibre han sigut la irònica prosa de Henry James i les descripcions dels personatges:
p.8 «[...] el comte Volgenstein era un alt funcionari, com segurament hauríeu deduït per com portava de dreta l’esquena, per la delicadesa i elegància de les ulleres i per la diplomàtica discreció de la curvatura dels bigotis, que semblava que volguessin contribuir a la funció principal que els llavis tenen segons els cínics: ocultar el que un pensa. […] Al cap hi tenia una gran quantitat d’informació, disposada de forma tan atapeïda que l’aire lleuger de la imaginació no hi podia passar per entremig.
[…]
Com que era novell en el món de la diplomàcia, el comte Volgenstein considerava que encara no li calia tenir opinions. En tenia molts de ben formades, per descomptat, que li havien arribat ja fetes d’una nissaga d’avantpassats que sabien el que volien. Això, innegablement, era una manera molt poc científic d’adquirir criteri; i, com que era una persona franca, ho hauria reconegut si algú l’hi hagués assenyalat.»
Tal i com diu la sinopsis, Henry James tracta a “Pandora” molts dels temes recurrents de la seva obra: la dona que decideix el seu propi futur, la tensió entre els estils de vida europeu i nord-americà, la immobilitat entre classes socials...
p.24 «Ella li havia fet veure de forma bastant convincent que fins i tot en una gran democràcia hi ha diferències entre les persones, i que la vida als Estats Units era plena de distincions socials i matisos subtils que sovint la gent forastera no té la capacitat de percebre. ¿O potser es pensava que al país més gran del món tothom coneixia tothom, i la gent no era tan lliure de triar les seves companyies com a les societats més monàrquiques i selectes?»
Si bé la segona meitat de la història m’ha resultat un xic lenta, he gaudit de la subtil però despietada crítica social (cap personatge en surt gaire ben parat). Creieu-me quan us ho dic, la Pandora us deixarà amb un pam de nas... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment